Pensaments den Goethe
Pensaments den Goethe és una recopilació de màximes i aforismes de Johann Wolfgang von Goethe, traduïda al català per Joan Maragall. L'obra fou publicada per l'editorial l'Avenç l'any 1910.
| Pensaments den Gœthe | |
|---|---|
 Retrat d'en Johann Wolfgang von Goethe | |
| Projectes germans | |
 Exemplar disponible a Viquitexts | |
| Dades generals | |
| Autor | Johann Wolfgang von Goethe |
| Publicació | 1910 |
 | |
Citacions
modifica.jpg)
- Si vols avençar sempre en l'Infinit, recorre tots els ambits del Finit.[1]
- No tots els camins són per tots els caminaires: mireu com les aranyes se fan camins pels aires.[1]
- Gaudeix d'allò que'l dol t'agi deixat: res hi ha més dolç que'l dol passat.[1]
- Divideix i venceras? Uneix i dirigiras![1]
- Per viure molt, i sempre a gust, procura donar-te una absoluta perfecció.[1]
- El millor fruit del nostre esforç reïx en un monument d'inconciencia.[1]
- Si vols una bona vida no't planyis mai del passat: comença sempre a refer-te com si tot just fossis nat.[1]
- La religió uneix a la gent: la irreligió més fortament.[1]
- Les penes que passem són com aquelles bolves de fosquedat que'ns van pels ulls.[1]
- Si se t'aferren mals al cap i al cor, deixa que se t'aferrin: al qui ja no té dubtes ni té amor tant se val que l'enterrin.[1]
- Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.[1]
- Diga-m amb qui vas i 't diré qui ets; i si sé en què t'ocupes, sabré 'l que serà de tu.[1]
- Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure 'ls dits.[1]
- L'amor a la veritat se coneix en que per tot arreu sab trobar i estimar quelcom de bo.[1]
- El microscopi i el telescopi perverteixen la puresa del sentit umà.[1]
- Si voleu que m'interessi en l'opinió d'altri, cal que 'm sia exposada d'una manera afirmativa: de problemes ja'n tinc prou amb els meus.[1]
- Hi ha coses que les coneixeriem molt millor si no volguessim coneixe-les tant.[1]
- L'imaginació, sols l'art (i especialment la poesia) pot regir-la. No'i ha res més temible que imaginació sense gust.[1]
- Shakespeare es molt perillós per als talents novells, perquè no poden fer més que reproduir-lo, tot pensant-se que's reprodueixen a sí mateixos.[1]
- Quan un om es vell ha de fer més que quan era jove.[1]
- Sols la mancança d'amor deixa conèixer els defectes: per això convé devegades desfer-se de l'amor.[1]
- Per llegir cal entendre; per escriure cal saber; per creure cal comprendre; per demanar cal donar; i, si ets entès, cal que sies util.[1]
- El treball fa 'ls companys.[1]
- Certs llibres semblen escrits no per a que la gent hi aprengui, sinó per a que sapiguen que l'autor avia après alguna cosa.[1]
- Qui no sab llengües extranyes no sab la seva propria.[1]
- Quan l'ome 's posa a reflexionar sobre 'l seu fisic o 'l seu moral, gaire bé sempre 's troba malalt.[1]
- Totom sab dir allò de que està ben convençut.[1]
- És ben cert que la veritat i l'error vénen de la mateixa font: per això moltes vegades no's pot combatre un error sens fer mal a la veritat.[1]
- La bellesa mai pot veure clar en sí mateixa.[1]
- Tots vivim del passat i morim del passat.[1]
- Aquell qui soporta les meves faltes es el meu senyor, encara que sia 'l meu servidor.[1]
- La bellesa es manifestació de misterioses lleis naturals que sens ella 'ns restarien sempre ocultes.[1]
- Jo puc prometre ésser lleal, però imparcial no.[1]
- Alli on s'acaba l'interès s'acaba la memòria.[1]
- El desagraiment es sempre una mena de debilitat. Jo mai he conegut omes forts que fossin desagraïts.[1]
- Som tant limitats que sempre 'ns pensem tenir raó.[1]
- Quan els omes obtenen la llibertat, comencen a actuar els llurs defectes: en els forts, l'abús; en els febles, la negligencia.[1]
- Es inútil combatre allò que es vulgar, perquè resta eternament igual.[1]
- Els errors de l'ome són allò que 'l fan propriament amable.[1]
- Entre tots els pobles, els grecs són els que han somniat el més bell somni de la vida.[1]
- La veritable escola preparatoria és l'escola la mateixa.[1]
- Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.[1]
- Res hi ha més terrible que una ignorancia activa.[1]
- El vell perd un dels principals drets de l'ome: el d'esser judicat pels seus iguals.[1]
- Mai apendrem a conèixer un ome pel fet de venir ell a casa nostra: cal que nosaltres anem a casa d'ell, per veure com s'hi està.[1]
- El tracte amb les dames es un element de bona educació.[1]
- El comportament es un mirall que reflexa qui es cadascú.[1]
- Una dependencia voluntaria i lliure es la més bella posició; i de què pot provenir sinó de l'amor?[1]
- No'i ha pitjor esclavitut que la d'aquell que 's dóna per lliure sens esser-ho.[1]
- Contra la gran superioritat d'un altre no'i ha més salvació que l'amor.[1]
- El més gran consol de la mediocritat es que 'l geni no sia immortal.[1]
- Aquell qui parla llargament ell tot sol davant d'altres sense afalagar-los, els promou a contradicció.[1]
- L'inteligent gairebé tot ho troba ridicol; el sensat gaire bé no res.[1]
- Les nostres passions no són més que virtuts o defectes exagerats.[1]
- Les grans passions són com malalties incurables: que allò que sembla que auria de curar-les les fa més perilloses.[1]
- En les faltes reconeixem l'ome en general, en les virtuts a cada un.[1]
- Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.[1]
- L'art es el medi més segur d'isolar-se del món, i de penetrar-hi.[1]
- Comunicar les nostres coses als altres, es naturalesa: saber atendre ad allò que'ls altres ens comuniquen, es educació.[1]
- La veritat es semblant a Déu: que no apareix immediatament, sinó que l'hem d'endevinar per les seves manifestacions.[1]
- Així com l'encens aviva la brasa, la oració aviva la esperança en el cor.[1]
- Un om mai es enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.[1]
- Val més fer la cosa més insignificant del món, que estar mitja ora sense fer res.[1]
- El valor i la modestia són les dues virtuts que no enganyen: perquè l'ipocresia no pot fingir-les.[1]
- Els autors més moderns i més originals no'u són pas per la novetat de les coses que'ns diuen, sinó pel poder de repetir-ne tals com si abans mai aguessen sigut dites.[1]
- La perfecció és la mesura del cel: la voluntat de perfecció és la de l'ome.[1]
- Els sentits no enganyen; el judici, enganya.[1]
- Hi ha omes que posen els seus coneixements en el lloc del coneixement.[1]
- Classic es allò que es sà, romantic allò que es malaltiç.[1]
- Hi ha molta gent que's pensa entendre tot allò que aprèn.[1]
- A cada temps de l'ome li correspon una certa filosofía.[1]
- Si cerqueu bé, tot ho trobareu dins vosaltres mateixos, i tindreu el gran plaer de que a fòra 'i agi una natura que diu amén a tot allò que dintre vostre avieu trobat.[1]
- No coneixem el món sinó per la seva relació amb l'ome.[1]
- Voler treure d'un experiment una conclusió definitiva es demanar-li massa.[1]
- Per compendre que'l cel es blau per tot arreu no cal donar la volta al món.[1]
- Les ipotesis són cançons de bressol amb que els mestres aconsolen els deixebles.[1]
- Els alemanys (i no sols els alemanys) tenen el do de fer les ciencies inaccessibles.[1]
- El pensador de mena té una meravellosa abilitat en posar una fantasia allà ont un problema resta irresolt.[1]
- Allò que un om sab, en rigor, no'u sab més que per si mateix.[1]
- La natura llealment interrogada respon netament si o no; posada en la tortura emmudeix.[1]
- An els omes els sab greu que la veritat sia una cosa tant senzilla.[1]
- Una escola (o sistema) es com un ome que's passa cent anys enraonant tot sol, i's complau excessivament en donar-se la raó per poca que'n tinga.[1]
- Un fenomen, un experiment per sí sol no pot demostrar res, perquè es sols un anell de tota una cadena de fets.[1]
- Tensió es aquell estat d'aparent indiferencia d'un esser dotat d'energia en plena disposició de manifestar-se, diferenciar-se, polarisar-se.[1]
- Tot es més senzill del que un om pot pensar, i més complicat del que un om pot compendre.[1]
- De cent cavalls grisos no se'n arriba a fer un sol cavall blanc.[1]
- Els matematics són una mena de francesos: un om els parla, ells ho tradueixen al llur llenguatge, i desseguida resulta tot un altra cosa.[1]
- Ben mirat cada dia comença una nova epoca.[1]
- Aquell que sab declarar la limitació del seu coneixement es el que més prop n'està de la plenitut.[1]
- Solem anomenar mestres aquells dels quals aprenem quelcom; però no tots mereixen aquest nom.[1]
- Pel moliner no hi ha més blat que'l que mol el seu molí.[1]
- La veritat es una antorxa terrible: tots probem d'acostar-nos-hi però parpallejant i amb una gran por de cremar-nos.[1]
- Hi ha moltes persones a les quals vull bé, i encara voldria poder voler-les millor.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 1,46 1,47 1,48 1,49 1,50 1,51 1,52 1,53 1,54 1,55 1,56 1,57 1,58 1,59 1,60 1,61 1,62 1,63 1,64 1,65 1,66 1,67 1,68 1,69 1,70 1,71 1,72 1,73 1,74 1,75 1,76 1,77 1,78 1,79 1,80 1,81 1,82 1,83 1,84 1,85 1,86 1,87 1,88 1,89 1,90 1,91 1,92 Goethe; Maragall, 1910.
Bibliografia
modifica- Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.