Paradisos oceànics
Primer llibre de viatges de l'escriptora Aurora Bertrana
Paradisos oceànics fou el primer llibre de viatges publicat de l'escriptora Aurora Bertrana i Salazar publicat el 1930, un recull d'articles que va escriure i enviar de 1926 a 1929 a la publicació D'Ací i d'Allà des de Tahití. L'obra, escrita en prosa, es divideix en quatre apartats tot seguint la geografia de les Illes de la Societat: Tahití, Mooreá, Raiatea i Bora-Bora.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Aurora Bertrana i Salazar |
| Publicació | 1930 |
 | |
Citacions
modifica- El Tròpic! [...] Era com un somni enlluernador, com descórrer una cortina damunt un insospitat país de fades.[1]
- Tres colors dominaven: El blau, el verd i el blanc absoluts.[2]
- Papeete, el sol i únic racó de l'Oceania francesa imitador de la civilització occidental.[3]
Papeete moderna, pàg. 29.
- [...] els infants nus com la veritat, homes i dones agullonats pel desig d'estimar i vells indulgents, ... Així, l'amor, la poesia i la música sense literatura, floreixen entre un espai florit i perfumat, sota un gran cel lluminós i serè.[4]
- Papeete moderna, pàg. 33.
- La natura, salvatge i poderosa, conspira contra l'austeritat de l'ideal cristià. L'ànima primitiva d'aquells éssers s'exaltava fa uns quants segons per una melodia amb paraules de fe, i ara, mancats de convicció veritable, s'abandonen a la nit tropical, sensual, temptadora [...] Aquesta hora embarumada i deliciosa és una hora instintiva de l'amor.[5]
- Bora-Bora, pàg. 130.
- En un recolliment, místic i expectant, pasa un segon de religiós silenci, i en la quietud sobtosa del poble se sent l'amplada presencia de la natura que palpita.[6]
- Tahaa, pàg. 195.
Citacions sobre Paradisos oceànics
modifica- ... té com a una de les fonts la filosofia rousseaniana de rebuig a la civilització, a la seva llosa de convencions i repressions, i de recerca d'una vida més senzilla, més en contacte amb la natura.[7]
- «Visions de l'Orient a la Catalunya d'entreguerres» a Revista de Catalunya, 1999. — Marta Vallverdú
- La novetat genèrica —sexual i literària— i el punt de vista sobre aspectes morals del poble polinesi, allunyat dels preceptes establerts, van convertir-la en una intel·lectual independent, model de dona moderna.[8]
- Diccionari biogràfic de dones, 29 de setembre de 2010. — Anna M. Vila Fernández
Referències
modifica- ↑ Bertrana, 1973, p. 574.
- ↑ Bertrana, 1973, p. 601.
- ↑ Bonnín i Socias, 1999, p. 32.
- ↑ Bonnín i Socias, 1999, p. 33.
- ↑ Bonnín i Socias, 1999, p. 34.
- ↑ Vallverdú, 1995, p. 112.
- ↑ Verdú, 1999, p. 21-52.
- ↑ Vila Fernández, Anna M. «Aurora Bertrana Salazar». Llista de biografies. Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 1470615087. [Consulta: 23 gener 2017].
Bibliografia
modifica- Bertrana, Aurora. Memòries fins al 1935 (en català). Barcelona: Pòrtic, 1973.
- Bonnín i Socias, Catalina. Aurora Bertrana. Plenitud literària entre la Polinèsia i el Marroc. UNED, 1999 [Consulta: 1485206143].
- Vallverdú, Marta «Una visió de l'exòtic en els llibres de viatges: 'Els paradisos oceànics' d'Aurora Bertrana». Els Marges, 52, (1995).[]
- Verdú, Marta «Visions de l'Orient a la Catalunya d'entreguerres (1918 - 1938)». Revista de Catalunya, 136, (1999).