Parentiu

El parentiu, parentat, parentesc o la parentela, en la seva forma estricta, és la relació entre diverses persones unides per consanguinitat. En la seva forma àmplia, és la relació entre diverses persones que formen una família per virtut de la naturalesa o per llei.

Parentiu

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

Endevinalles

• A casa d'en Verdulaga
  hi ha una família molt llarga:
  dues dones duen la casa
  i cada dia paren taula,
  hi posen els plats per elles,
  pels pares de cada una d'elles,
  pels respectius marits,
  que l'un és gran
  i l'altre és xic,
  pels pares dels fills
  de cada una d'elles
  i pels marits
  de les seves mares,
  i entre tots plegats
  no hi ha més que quatre plats,
  i tots estan ben entaulats
  i cada u menja en son plat.
  mica savi no serà
  qui el cas endevinarà.

eren dos matrimonis

• Allí vénen nostres pares,
  marits de les nostres mares,
  pares dels nostres infants
  i marits nostres. ¿Quants homes veien venir i quin grau de parentiu hi teniu?

Només eren dos homes

• Aquí jeu
  un pare i fill,
  dos cunyats,
  un oncle
  i un nebot,
  i entre
  tots junts
  no són més
  que dos difunts.{

Perquè són dues persones. Un pare vidu, amb un fill, els quals es van casar amb dues germanes, i per tant eren cunyats. El fill restà vidu i es casà amb una neboda de la muller del seu pare, i passà a ésser nebot d'aquest i aquest oncle del seu propi fill.

• Ací vénen els nostres pares,
  pares dels nostres fills,
  marits de les nostre mares
  i els nostres propis marits.

pare viudo d'una, casat amb l'altra i el marit de la primera

• Dos pares i dos fills,
  van anar a caçar conills:
  en van matar tres
  i en van tocar un a cada u.
  Com pot ésser?

avi, son fill i son nét

• Dos mares i dues filles
  van a missa amb tres mantellines.

(var.) Dos mares i dues filles
es tapen amb tres mantellines.

(var.) Dues mares i dues filles
van a missa amb tres mantellines

àvia, filla i néta

• Dos pares i tres fills
  es partiren tres conills
  i en tocaren tres per barba.

dels tres, només n'hi havia un que dugués barba, i aquest va quedar-se els tres conills

• Epitafi
  Aquí jeu
  un pare i fill,
  dos cunyats,
  un oncle
  i un nebot,
  i entre tots junts
  no són més
  que dos difunts.{

pare, fill, germanes, cunyats, neboda, oncle (perquè són dues persones)

• Eren dos pares i dos fills
  que es menjaren tres conills
  i en tocava un per home.
  No és pas broma!

avi, el fill i el nét

• Explica'm, Pasqual,
  amb qui vas sopar
  la nit de Nadal.
  - Amb el cunyat del meu pare
  amb el sogre del meu germà
  amb el cunyat del meu sogre
  i amb el sogre del meu cunyat
  i tot solet vaig sopar.{

Pasqual. Pasqual era vidu i tenia una filla i una germana. Ell i el seu pare, que també era vidu, es van casar amb dues germanes; la que es casà amb Pasqual tenia una filla del primer matrimoni, i així resultà que el seu pare era cunyat seu. El germà de Pasqual es casà amb la fillastra i per tant passà a ésser sogre del seu germà. El sogre de Pasqual es casà amb la germana seva i per tant resultà ésser cunyat. Per fi el cunyat de Pasqual es casà amb la filla i així vingué a ésser sobre del seu cunyat.

• Hi ha gent que ho tenen tot,
  altres la meitat
  i altres no en tenen gota.{

pares

• L'apotecària i sa filla,
  el metge i la seva muller
  es menjaven nou taronges,
  cada un se'n va menjar tres.

(var.) L'apotecari i sa filla,
el metge i la seva muller
es menjaven nou taronges,
cada un se'n va menjar tres.

(var.) L'apotecari i sa filla
i el metge i la seva dona,
varen menjar-se nou figues
i en toquen tres per personas.

filla de l'apotecari/apotecària era la dona del metge

• Tres pares i tres fills
  es menjaven tres conills
  i en va tocar un per cada un.{

pare, fill, nét

• Vénen els nostres pares,
  pares de nostres fills,
  marits de les nostres mares
  i de nosaltres marits.

dos vidus, cada un d'ells casat l'un amb la filla de l'altre

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
• Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).