Nikolai Gógol
escriptor rus
Nikolai Vassílievitx Gógol (en ucraïnès: Мико́ла Васи́льович Го́голь, en rus: Николай Васильевич Гоголь; Soròtxintsi, Poltàvsxyna, 31 de març o 1 d'abril de 1809 — Moscou, Imperi rus, 4 de març de 1852) fou un escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa, considerat l'introductor del realisme crític.
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Veliki Soròtxintsi, 20 de març de 1809 (Julià) |
| Mort |
Moscou, 21 de febrer de 1852 (Julià) (42 anys) |
| Ocupació | Dramaturg, historiador, crític literari, professor, poeta, prosista, periodista d'opinió i escriptor |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modificaDiari d'un boig (1835)
modifica- He descobert que la Xina i Espanya són una mateixa terra, que només per ignorància es tenen per països diferents.[1]
- El canceller, per sorpresa meva, m'ha clavat un cop de bastó [...] Aquest és el poder dels costums tradicionals a Espanya![1]
Les ànimes mortes (1842)
modifica- El judici contemporani no admet que és igualment admirable la lent que mira el sol que la que permet observar el moviment d'insectes inapreciables; ni reconeix tampoc que es necessita molta profunditat espiritual per a il·luminar un quadre extret de la vida roïna i elevar-lo a la categoria de perla de la creació.[2]
- Fixeu-vos en la utilitat, no en la bellesa. La bellesa ve per si mateixa [...] Deixeu de banda la bellesa, fixeu-vos en les necessitats...[3]
- Quina inabastable distància no hi ha entre el coneixement del món i la capacitat per utilitzar aquest coneixement![4]
L'abric (1842)
modifica- S'explicava en bona part amb preposicions, amb adverbis i, en definitiva, amb qualsevol partícula que no volgués dir res. Si l'afer era molt enrevessat, fins i tot tenia el costum de deixar les frases a mig dir...[5]
- Tot el que hi pugui arribar a haver a Sant Petersburg, tots els carrers i cases s'han ajuntat i barrejat tant dins del cap que es fa molt difícil treure'n res de forma ordenada.[6]
- Va anar-se'n al clot sense haver fet res excepcional, tot i que, malgrat que fou just a les darreries de la seva vida, va veure passar fulgurant una esplendorosa visita en forma d'abric que va revifar fugaçment la seva pobra existència, la qual de seguida fou arremesa amb impaciència per la desgràcia, tal com arremet els tsars i els sobirans de la terra.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cabal Guarro, Miquel. «Diari d'un boig». Visat. PEN Català. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Gógol, 2012.
- ↑ Gógol, 2012, p. 404.
- ↑ Gógol, 2012, p. 410.
- ↑ Gógol, 1998, p. 21.
- ↑ Gógol, 1998, p. 35-36.
- ↑ Gógol, 1998, p. 54.
Bibliografia
modifica- Gógol, Nikolaï Vasilevich. Tres relats de Sant Petersburg. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. ISBN 9788477272571.
- Gógol, Nikolai V. Les ànimes mortes. Barcelona: Marbot, 2012. ISBN 978-84-92728-31-2.
Enllaços externs
modifica- Nikolai Gógol al Projecte Gutemberg (en anglès)