Les ànimes mortes
obra literaria de Nikolai Gógol
Les ànimes mortes (en rus: Мёртвые души) és una obra de l'escriptor Nikolai Gógol, publicada el 1842. Descrita com un «poema èpic en prosa» pel mateix autor, o en general com una «novel·la en vers», narra els defectes del caràcter i mentalitat russa de l'època a través del personatge principal, en Txítxikov, i les seves relacions amb persones típiques de la classe mitjana russa.
| Мёртвые души i 死せる魂 | |
|---|---|
_Nikolai_Gogol_1842_title_page.jpg) | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Nikolai Gógol |
| Publicació | 1842 |
 | |
Citacions
modifica- La culpa de tot la tenia una paraula: milionari, [...] i això perquè només el so d'aquesta paraula, al marge de qualsevol sac de diners, conté quelcom que exerceix una influència sobre la gent malvada, sobre la gent ni carn ni peix i sobre la bona gent, en una paraula, sobre tothom.[1]
- Que no li sembli estrany [...] veure dues dames en desacord sobre una cosa que totes dues han vist gairebé a la mateixa hora. En aquest món hi ha certament moltes coses que tenen aquesta particularitat: si les mira una dama resulten completament blanques, si les mira una altra dama són vermelles, com les maduixes. [...] La nostra gent, el poble intel·ligent [...] actua quasi de la mateixa manera.[2]
- .. Les dames exigeixen que els herois siguin molt perfectes, i si tenen alguna taqueta espiritual o corporal, ja l'hem feta![3]
- Se n'anava al despatx a treballar seriosament en una obra que havia d'abastar tota la Rússia des de tots els punts de vista [...], havia de resoldre els difícils problemes i qüestions que li planteja l'època [...] aquesta empresa colossal es limitava més que res a la senzilla meditació [...] i seria realment difícil de dir què feia [...] Sembla que, senzillament, no feia res.[4]
- Qui hi ha que conegui totes les forces i qualitats, tota la profunditat de la nostra natura, i pugui, amb un gest màgic, llançar-nos a una vida elevada?[5]
- Si al cap se t'hi fiquen tota mena de brutícies és només perquè no treballes.[6]
- És empipador que el caràcter rus s'estigui fent malbé. I és que ara el caràcter rus té un quixotisme que mai no havia tingut! Si se li fica al cap la il·lustració, es converteix en el Don Quixot de la il·lustració: crea unes escoles que no se li acudirien ni a un imbècil![7]
- Fixeu-vos en la utilitat, no en la bellesa. La bellesa ve per si mateixa [...] Deixeu de banda la bellesa, fixeu-vos en les necessitats...[8]
- Nosaltres prou ens hem il·lustrat, hem estudiat a la universitat, i per a què servim? [...] L'únic que he après ha estat a gastar en tota mena de comoditats.[9]
- No hem nascut [els russos] per tenir seny. [...] Encara que vegi que algú viu ordenadament, que estalvia i acumula diners, ni això ja no em crec. A la vellesa, el diable també l'embolicarà: després s'ho gastarà tot alhora.[10]
- Quina inabastable distància no hi ha entre el coneixement del món i la capacitat per utilitzar aquest coneixement![11]
Referències
modifica- ↑ Gógol, 2012, p. 192.
- ↑ Gógol, 2012, p. 229, 231.
- ↑ Gógol, 2012, p. 275.
- ↑ Gógol, 2012, p. 315-316.
- ↑ Gógol, 2012, p. 331.
- ↑ Gógol, 2012, p. 377.
- ↑ Gógol, 2012, p. 387.
- ↑ Gógol, 2012, p. 404.
- ↑ Gógol, 2012, p. 405.
- ↑ Gógol, 2012, p. 406.
- ↑ Gógol, 2012, p. 410.
Bibliografia
modifica- Gógol, Nikolai V. Les animes mortes. Barcelona: Marbot, 2012. ISBN 978-84-92728-31-2.