Maria Antònia Salvà i Ripoll
poetessa mallorquina
Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958) fou una poetessa mallorquina, germana de Francesc Salvà i d'Antoni Salvà. Vinculada a la Renaixença mallorquina, se la considera la primera poeta moderna en llengua catalana.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Palma (Mallorca), 1869 |
| Mort |
Llucmajor (Mallorca), 1958 (88/89 anys) |
| Ocupació | Escriptora, traductora i poetessa |
 | |
Citacions
modifica- L'afició, la intuició, supleixen en molts de casos, pero mes en el nostre, per l'estudi teòric, generalment fatigós. Aixi es que qui vulgui esser poeta, no li cal més que llegir, que llegir bons autors, segons la propia inclinació, i si hi ha dots naturals, tot vé per si mateix.[1]
Llucmajor, 19 de juny de 1941.
- Carta enviada a Llorenç Moyá Gilabert
- Avui, Diada de la Santa, som anada a visitar-la, vint Missa al seu altar de la Parroquia de Lluchmajor. Portava el meu feixet de traduccións per ofrenar-li i aixi ho he fet, pregant-li que del cel estant faci caure una pluja de roses sobre la llengua catalana que la porgui de blasfemies i turpiloquis i la faci digne instrument de la Gloria de Deu.[2]
- Llucmajor, 3 d'octubre de 1945.
- Carta manuscrita enviada a Ramon Orlandis i Despuig.
- Parlar de [Jacint] Verdaguer arreconant la llengua de la seva naixensa i de la seva poesia, em sembla una infidelitat massa grossa per mi qui tant vaig estimar-lo en el doble concepte de vigatà i de poeta.[2]
- Llucmajor, 1 de març de 1945.
- Carta manuscrita enviada a Ramon Orlandis i Despuig.
- No és ni ha estat mai la meva corda escriure articles i menys alçar-me a parlar de l'obra d'un Mestre de Mestres com es Verdaguer; per mes que ningú m'hagi superada en devoció a un tal Colós de la poesia.[3]
- Llucmajor, 1 de març de 1945.
- Carta manuscrita enviada a Ramon Orlandis i Despuig.
- Vetláu, angels de Deu, Santa Maria, / per la puresa del parlar nostrat![4]
- Llucmajor, 1943.
- Carta manuscrita enviada a Ramon Orlandis i Despuig.
Citacions sobre Maria Antònia Salvà
modifica- Salvà no traeix mai la literalitat, i a sobre aconsegueix traduir l'emoció estètica, aprofitant les nombroses afinitats entre la llengua d'origen i la de recepció: en resulten uns poemes catalans impecables.[5]
- Diari Avui, gener 2004. — Jordi Llavina
Referències
modifica- ↑ Gayà, Miquel. «Un epistolari de Llorenç Moyà Gilabert» (pdf) p. 113. Arxivat de l'original el 1555613935. [Consulta: 1566709948]. «Carta 3»
- ↑ 2,0 2,1 Salvà i Ripoll, Maria Antònia. «Cartes de Maria Antònia Salvà: 19421003» (PDF) (en català). Ajuntament de Llucmajor, 03-10-1942. Arxivat de l'original el 1566672817. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Salvà i Ripoll, Maria Antònia. «Cartes de Maria Antònia Salvà: 19450301» (PDF) (en català). Ajuntament de Llucmajor, 01-03-1945. Arxivat de l'original el 1566590183. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Salvà i Ripoll, Maria Antònia. «Cartes de Maria Antònia Salvà: 19430000» (PDF) (en català). Ajuntament de Llucmajor, 1943. Arxivat de l'original el 1567180738. [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20190822210831/https://www.escriptors.cat/autors/salvama/comentaris-dobra Maria Antònia Salvà 1869-1958]». Arxivat de l'original el 22-08-2019. [Consulta: 28 agost 2019].
Bilbiografia
modifica- Salvà, Maria Antónia. Entre el record i l'enyorança (
PDF), 1955 [Consulta: 1567176408].
