Marcel Proust

novelista, crític literari i assagista francès, autor de "A la recerca del temps perdut"

Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust, (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol de 1871 — París, 18 de novembre de 1922) fou un escriptor francès. La seva obra més coneguda és A la recerca del temps perdut.

Infotaula de personaMarcel Proust
Marcel Proust (1900)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement 16è districte de París (França)
10 de juliol de 1871
Mort 16è districte de París (França)
18 de novembre de 1922 (51 anys)
Ocupació Novel·lista, assagista, escriptor, crític literari, poeta i prosista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Les Plaisirs et les Jours (1896)

modifica
  • L'ambició embriaga més que la glòria.[1]
(en francès) L'ambition enivre plus que la gloire.

A la recerca del temps perdut (1913-1927)

modifica

Vol. I: Pel cantó de Swann (1913)

modifica
  • Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pàl·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.[2]
  À la recherche du temps perdu. Vol. 1. Du côté de chez Swann, 1910.
  • A l'estiu, el mal temps no és més que un canvi d'humor fugisser, superficial, del bon temps subjacent i fix, ben diferent del bon temps inestable i fluïd de l'hivern.[3]
  A la recerca del temps perdut. I. «Pel cantó de Swann».

Vol. II: A l'ombra de les noies en flor (1919)

modifica
  • La saviesa no ens ve donada, sinó que hem de descobrir-la nosaltres mateixos, en un viatge que ningú pot estalviar-nos ni fer per nosaltres, no ens podem escapar.[4]
(en francès) On ne reçoit pas la sagesse, il faut la découvrir soi-même, après un trajet que personne ne peut faire pour nous, ne peut nous épargner.
  A la recherche du temps perdu. II. «À l'ombre des jeunes filles en fleurs».
  • [...] Momentàniament eclipsat, el meu passat no projectava més davant meu aquesta ombra de mi mateix que anomenem el nostre futur.[5]
(en francès) [...] momentanément éclipsé, mon passé ne projetait plus devant moi cette ombre de lui-même que nous appelons notre avenir.
  A la recherche du temps perdu. II. «À l'ombre des jeunes filles en fleurs».

Vol. VI: La fugitiva (1925)

modifica
(en francès) Laissons les jolies femmes aux hommes sans imagination.
  A la recherche du temps perdu. VI. Volum 15. «Albertine disparue», p. 47, 1927.

Citacions sobre Proust

modifica
  • És un realista dels records de la realitat –i el temps retrobat–, cosa sensiblement diferent, sovint més complicada.[7]
  Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla
  • En la base de l'obra de Proust hi ha un onanisme esborronador, microfònic, persistent, deliberat, continuat, infinitament petit, infinitament gran, transcendental.[7]
  Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla

Referències

modifica
  1. Proust, 2015, p. VI.
  2. Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481 [Consulta: 1343844081]. 
  3. Proust, 1986, p. 199.
  4. Proust, 2012, p. 449.
  5. «Marcel Proust.». Le Monde. [Consulta: 28 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
  6. «Marcel Proust / Albertine disparue». Le Figaro. [Consulta: 28 novembre 2016].
  7. 7,0 7,1 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 23 agost 2014].

Bibliografia

modifica
  • Proust, Marcel. Les plaisirs et les jours. Booklassic, 2015. ISBN 963526836X. 
  • Proust, Marcel. À la recherche du temps perdu. Humanis, 2012. ISBN 9791021900059. 
  • Proust, Marcel; traducció de Jaume Vidal. Pel cantó de Swann. 1a ed. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. ISBN 84-7456-320-8.