Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina [Lucius Sergius Catilina] (?, 109 aC — ?, 62 aC) fou un patrici i polític romà que conspirà contra la república el 63 aC. Denunciat al senat per Ciceró en les seves famoses Catilinàries, fou vençut i mort en la batalla de Pistoia el gener del 62 aC.
 Detall de Ciceró denunciant Catilina de Cesare Maccari | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
antiga Roma, 108 aC |
| Mort |
Pistoia (Itàlia), 62 aC (45/46 anys) |
| Ocupació | Polític de l'antiga Roma |
 | |
Citacions
modificaLa Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae)
modifica- No val més morir coratjosament que perdre vergonyosament una vida miserable i deshonrosa, després d'haver estat l'escarni de l'altivesa dels altres?[1]
- (en llatí) Nonne emori per uirtutem praestat quam uitam miseram atque inhonestam, ubi alienae superbiae ludibrio fueris, per dedecus amittere?
La conjuració de Catilina, § 20.
- (en llatí) Quoniam quidem circumuentus ab inimicis praeceps agor, incendium meum ruina restinguam.
- La conjuració de Catilina, § 31.
- Resposta enfurismada de Luci Sergi Catilina després de l'acusació de conspiració del cònsol Marc Tul·li Ciceró, el 8 de novembre de 63 aC
Discurs de Luci Sergi Catilina a la batalla de Pistoia (62 aC)
modificaRecull de citacions del discurs de Luci Sergi Catilina als seus soldats poc abans de la batalla de Pistoia, l'any 62 aC), on finalment fou derrotat i mort:
- La mateixa audàcia que cadascú ja té per natura o per costum és la que sol mostrar-se en la guerra.[1]
- (en llatí) Cuiusque animo audacia natura aut moribus inest, tanta in bello patere solet.
- La conjuració de Catilina, § 58.
- Sempre en una batalla els qui estan en major perill són els qui tenen més por: l'audàcia és com una muralla.[1]
- (en llatí) Semper in proelio eis maxumum est periculum qui maxume timent; audacia pro muro habetur.
- La conjuració de Catilina, § 58.
- Si la fortuna es mostra esquiva al vostre valor, vegeu de no morir sense venjar-vos, i, abans que ser presos i degollats com un ramat de xais, lluiteu a la manera dels valents i deixeu als enemics una victòria sagnant i luctuosa.[1]
- (en llatí) Si uirtuti uostrae fortuna inuiderit cauete inulti animam amittatis, neu capti potius sicuti pecora trucidemini quam uirorum more pugnantes cruentam atque luctuosam uictoriam hostibus relinquatis.
- La conjuració de Catilina, § 58.
Citacions sobre Luci Sergi Catilina
modifica
- Luci Catilina, nascut de noble llinatge, era d'una força d'esperit i de cos, però de caràcter dolent i revés.[1]
- (en llatí) L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis sed ingenio malo prauoque.
- La conjuració de Catilina, § 5. — Gai Sal·lusti Crisp
- Descripció de la personalitat de Catilina feta per Gai Sal·lusti Crisp
- Personatge tèrbol en litigi perpetu amb Déu i amb els homes, que no aconseguia trobar la pau ni en el son ni en la vetlla; d'aquí el seu colorit terrós, els seus ulls injectats de sang, el seu aire epilèptic; en resum, el seu aspecte de boig.[2]
- s. I aC. — Ciceró
- Descripció de la personalitat Catilina segons Ciceró, enemic seu
- (en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
- Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
- Primera frase del discurs del cònsol Marc Tul·li Ciceró denunciant la conspiració del senador roma Luci Sergi Catilina
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963.
- ↑ Montanelli, Indro. Història de Roma. Barcelona: Destino, 2008, p. 221-228. ISBN 9788497101011.
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016 [Consulta: 1334830909].