Obre el menú principal

Luci Sergi Catilina

Luci Sergi Catilina [Lucius Sergius Catilina] (?, 109 aC — ?, 62 aC) fou un patrici i polític romà que conspirà contra la república el 63 aC. Denunciat al senat per Ciceró en les seves famoses Catilinàries, fou vençut i mort a la batalla de Pistoia el gener del 62 aC.

Infotaula de personaLuci Sergi Catilina
Catilina2-Maccari affresco.jpg
Detall de Ciceró denunciant Catilina
de Cesare Maccari
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Roma
109 aC
Mort Pistoia
62 aC (46/47 anys)
Ocupació Polític i militar
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae)Modifica

Pàgina principal: La conjuració de Catilina
  • No val més morir coratjosament que perdre vergonyosament una vida miserable i deshonrosa, després d'haver estat l'escarni de l'altivesa dels altres?[1]
(en llatí) Nonne emori per uirtutem praestat quam uitam miseram atque inhonestam, ubi alienae superbiae ludibrio fueris, per dedecus amittere?
  La conjuració de Catilina, § 20.
  • Ja que sóc rodejat pels enemics i m'estimbo, apagaré el meu incendi amb un munt de ruïnes.[1]
(en llatí) Quoniam quidem circumuentus ab inimicis praeceps agor, incendium meum ruina restinguam.
  La conjuració de Catilina, § 31.
Resposta enfurismada de Luci Sergi Catilina després de l'acusació de conspiració del cònsol Marc Tul·li Ciceró, el 8 de novembre de 63 aC

Discurs de Luci Sergi Catilina a la batalla de Pistoia (62 aC)Modifica

Recull de citacions del discurs de Luci Sergi Catilina als seus soldats poc abans de la batalla de Pistoia, l'any 62 aC), on finalment fou derrotat i mort:

  • La mateixa audàcia que cadascú ja té per natura o per costum és la que sol mostrar-se en la guerra.[1]
(en llatí) Cuiusque animo audacia natura aut moribus inest, tanta in bello patere solet.
  La conjuració de Catilina, § 58.
  • Sempre en una batalla els qui estan en major perill són els qui tenen més por: l'audàcia és com una muralla.[1]
(en llatí) Semper in proelio eis maxumum est periculum qui maxume timent; audacia pro muro habetur.
  La conjuració de Catilina, § 58.
  • Si la fortuna es mostra esquiva al vostre valor, vegeu de no morir sense venjar-vos, i, abans que ser presos i degollats com un ramat de xais, lluiteu a la manera dels valents i deixeu als enemics una victòria sagnant i luctuosa.[1]
(en llatí) Si uirtuti uostrae fortuna inuiderit cauete inulti animam amittatis, neu capti potius sicuti pecora trucidemini quam uirorum more pugnantes cruentam atque luctuosam uictoriam hostibus relinquatis.
  La conjuració de Catilina, § 58.

Citacions sobre Luci Sergi CatilinaModifica

 
Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència? Ciceró
  • Luci Catilina, nascut de noble llinatge, era d'una força d'esperit i de cos, però de caràcter dolent i revés.[1]
(en llatí) L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis sed ingenio malo prauoque.
  La conjuració de Catilina, § 5. — Gai Sal·lusti Crisp
Descripció de la personalitat de Catilina feta per Gai Sal·lusti Crisp
  • Personatge tèrbol en litigi perpetu amb Déu i amb els homes, que no aconseguia trobar la pau ni en el son ni en la vetlla; d'aquí el seu colorit terrós, els seus ulls injectats de sang, el seu aire epilèptic; en resum, el seu aspecte de boig.[2]
  s. I aC. — Ciceró
Descripció de la personalitat Catilina segons Ciceró, enemic seu
  • Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?[3]
(en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
  Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
Primera frase del discurs del cònsol Marc Tul·li Ciceró denunciant la conspiració del senador roma Luci Sergi Catilina

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963. 
  2. Montanelli, Indro. Història de Roma. Barcelona: Destino, 2008, p. 221-228. ISBN 9788497101011. 
  3. Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016 [Consulta: 1334830909].