Avarícia
un enyorança desmesurat o insaciable, especialment per la riquesa, l’estat i el poder
L'avarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials. Està catalogada com un pecat per la majoria de les religions i el terme té sempre connotacions negatives.
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Citacions
modifica- L'avarícia consisteix en l'afany de diners, que cap home assenyat no ha desitjat mai; com si estigués plena de malignes metzines, debilita el cos i l'esperit viril; no té mai un limit, és insaciable i no minva ni amb l'abundor ni amb l'escassetat.[1]
- (en llatí) Auaritia pecuniae studium habet, quam nemo sapiens concupivit: ea quasi uenenis malis inbusta corpus animumque uirilem effeminat, semper infinita, insatiabilis est, neque copia neque inopia minuitur.
- (en llatí) Avaritia prima scelerum mater.
- De Consulatu Stilichonis. Liber II. — Claudi Claudià
- (en llatí) Inopiae desunt multa, avaritiae omnia.
- De com Na Renard fou porter del rei». Llibre de les bèsties. — Ramon Llull
Dites populars
modificaReferències
modifica- ↑ Sal·lusti Crisp, 1965.
- ↑ 2,0 2,1 Peris i Juan, 2001.
- ↑ Llull, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «avar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Llull, Ramon. Llibre de les bèsties. Barcelona: Hermes, 1999 (Biblioteca Hermes. Clàssics catalans ; 1. Narrativa). ISBN 84-8287-400-4.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963 (Fundació Bernat Metge; 147) [Consulta: 1544492003].