Joaquim Ruyra i Oms

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Joaquim Ruyra)
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre de 1858 — Barcelona, 15 de maig de 1939) fou un escriptor i poeta català, considerat un dels grans contistes moderns del segle XX.

Infotaula de personaJoaquim Ruyra i Oms
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Girona
27 de setembre de 1858
Mort Barcelona
15 de maig de 1939 (80 anys)
Ocupació Escriptor, poeta, dramaturg i escriptor de contes
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Admiro els periodistes que saben escriure amb aquesta rapidesa sense temps material per a refer res.[1]
  A una conversa a La Nau amb el periodista Xavier Picanyol.
  • Se m'acut que el mar ve a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la circulació, ja que d'ell ixen els núvols que ruen pel cel, la rosada que refresca els matins i les pluges que alimenten els rius; i els rius són les arteries, que tornen contínuament al cor lo que del cor van contínuament rebent.[1]
  'Jacobè', «Marines i boscatges», a Pinya de rosa, 1920.
  • El conte, peça xica, no té altre valor que la que li donen la intensitat i l'exquisidesa.[1]
  «Enquesta al mestre Ruyra» a Esplai22 d'abril de 1934.
  • Mentrestant havia agafat gust al català [...] A poc a poc vaig anar-hi prenent gust i provant recursos, i ja no vaig escriure més en castellà.[2]
  «Joaquim Ruyra ens explica la seva vida» a La Flama28 d'octubre de 1934.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ruyra i Oms, Joaquim». Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Arxivat de l'original el 1510494162. [Consulta: 16 juliol 2017].
  2. Ruyra, Joaquim «Joaquim Ruyra ens explica la seva vida». La Flama, (28-10-1934) [Consulta: 16 juliol 2017].