Japó
país de l'Àsia i arxipèlag de l'oceà Pacífic
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku, literalment «Estat del Japó») és un país insular de l'est d'Àsia, situat a l'oceà Pacífic a l'est de la República Popular de Xina, Corea i Rússia.
.svg) Projecció ortogràfica del Japó | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 35°0′0″N 136°0′0″E |
| Lloc web | |
 | |
Citacions
modifica- L'enemic ha començat a utilitzar una nova i cruel bomba, la qual el seu poder de destrucció és, de fet, incalculable, matant moltes vides innocents. Si Nosaltres continuem lluitant no només portaria al col·lapse final i l'aniquilació de la nació Japonesa, sinó que també portaria l'extinció total de la civilització.[1][2]
Gyokuon-hōsō, 15 d'agost de 1945. — Hirohito
- Discurs de l'Emperador Hirohito on anuncià per ràdio la rendició del Japó a la Segona Guerra Mundial
- Estava en contra d'ella per dues raons. En primer lloc, els japonesos estaven a punt per rendir-se, i no calia colpejar-los amb això tan terrible. En segon lloc, odiava veure al nostre país ser el primer en utilitzar aquest tipus d'armes.[3]
- (en anglès) I was against it on two counts. First, the Japanese were ready to surrender, and it wasn't necessary to hit them with that awful thing. Second, I hated to see our country be the first to use such a weapon
- estiu de 1945. — Dwight D. Eisenhower
- Declaració que va fer el aleshores general Eisenhower en oposició a l'ús de la bomba atòmica contra el Japó al final de la Segona Guerra Mundial.
- Nosaltres (el Japó) guanyarem i l'occident industrial perdrà. Vostès són portadors d'una malaltia mortal: les seves empreses són tayloristes.[4]
- 1985. — Kōnosuke Matsushita
- Paraules del fundador de la Panasonic a un Congrés de qualitat al Japó
- Al Japó, la poesia ha estat una manifestació vital de tots els estaments de la societat. A l'època de Nara (que comença l'any 704), escriure poemes formava part de la cultura normal indispensable a tot cortesà.[5]
- Poesia japonesa contemporània, 1988. — Felicia Fuster
- A Japó menjar no és només una funció biològica necessària, sinó que a més és un sistema de comunicació i coneixement.[6]
- El menjar al Japó, 2006. — Muriel Gómez Pradas
- I com que un dels trets d'Occident era l'imperialisme colonialista, el Japó també en això el va imitar, cosa lògica ja que necessitava col·locar el seu excedent de població en altres territoris.[7]
- «La Guerra Russojaponesa i Joan Alcover», Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i els llenguatges estètics del seu temps, 2007. — Manuela Alcover
Referències
modifica- ↑ «昭和天皇、終戦の玉音放送｜NHK 戦争証言アーカイブス» (en japonès). NHK戦争証言アーカイブス. NHK (Japan Broadcasting Corporation) [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ «Text of Hirohito's Radio Rescript». The New York Times, 15-08-1945. [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ Lee, 1991, p. 405.
- ↑ Costa Estany, 1998, p. 15.
- ↑ AA.VV., 2013, p. 197.
- ↑ Gómez Pradas, 2006, p. 8.
- ↑ AA.VV., 2007, p. 181.
Bibliografia
modifica- AA.VV.. Les traductores i la tradició : 20 pròlegs del segle XX. 1ª ed. Lleida: Punctum, 2013. ISBN 8494069470.
- AA.VV., a cura de Margalida Pons i Maria Isabel Ripoll. Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i els llenguatges estètics del seu temps. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 8484159124.
- Costa Estany, Josep M. Gestió de la qualitat en un món de serveis. 1. ed.. Barcelona: Gestión 2000, 1998. ISBN 8480882778.
- Lee, Loyd E. World War Two : crucible of the contemporary world : commentary and readings.. Armonk, N.Y.: Sharpe, 1991. ISBN 9780873327329.
- Pradas, Muriel Gómez. El menjar al Japó. 1. ed. en llengua catalana. Barcelona: UOC, 2006. ISBN 9788497885522.