Hélène Cixous
Hélène Cixous (Orà, Algèria, 5 de juny de 1937) és una filòsofa, escriptora i feminista franco-algeriana.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Orà (Algèria), 5 de juny de 1937 (87 anys) |
| Ocupació | Poetessa, assagista, dramaturga, anglicista, activista pels drets de les dones, escriptora, filòsof del llenguatge, crítica literària, professora d'universitat i filòsofa |
 | |
Citacions
modifica- Avui l'escriptura és de les dones. No és una provocació, vol dir que: la dona accepta allò de l'altre.[1]
Le Rire de la Méduse, 1975.
- El propi drama és la impossibilitat de pensar en un desig que no comporti conflicte ni destrucció.[1]
- Le Rire de la Méduse, 1975.
- Primer cridem. Després escrivim: traduïm en l'ultrasilenci de l'escriptura els crits aguts i breus de la realitat.[2]
- A la conferència El crit de la literatura, al CCCB (Barcelona), 17 de juny de 2014.
Dedans (1969)
modificaRecull de dites de l'obra Dedans —De dins— publicada el 1969.
- L'única veritable diferència no és la que hi ha entre els sexes o les edats o les forces, és la que hi ha entre els vius i els morts.[3]
- (en francès) La seule différence incontestable n'est pas celle des sexes ou des âges ou des forces, mais celle des vifs et des morts.
- El món és molt gran, no és només París, Londres o Barcelona [...] El temps és una cosa també grandiosa, molt més que el meu temps. El temps, el món i la persona es troben només una vegada a la vida.[3]
- (en francès) Le monde c'est très grand, ce n'est Paris, ou Londres, ou Barcelone [...] Le temps c'est une chose très grande aussi, beaucoup plus que mon temps. Le temps et le monde et la personne ne se rencontrent qu'une seule fois.
La Venue à l'écriture (1977)
modificaRecull de dites de l'obra La Venue à l'écriture —La Vinguda a l'escriptura— publicada el 1977.
- L'escriptura és el que no acaba mai [...] Es pot empobrir. Però tu la fabriques i la renoves.
- pàgina 14.
- Hi ha una llengua que parlo o que em parla en totes les llengües. Una llengua alhora singular i universal [...] La llengua en que es parlen les dones quan ningú les escolta per corregir-les.
- pàgina 37.
- Llegir: fer-li l'amor al text.
- pàgina 41.
- No hi ha enlloc des d'on escriure. Ni pàtria ni història legítima. Ni certesa, ni propietat [...] No hi ha llei. No hi ha gramàtica [...] No hi ha saber.
- pàgines 58-59.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cixous, Héléne. La risa de la medusa : ensayos sobre la escritura. Barcelona: Anthropos, 1995. ISBN 84-7658-463-6.
- ↑ «El crit de la literatura. Conferència d'Hélène Cixous». CCCB. Arxivat de l'original el 1506611555. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Hélène Cixous». Dico-Citations. Le Monde. Arxivat de l'original el 1504470796. [Consulta: 10 juny 2017].
Bibliografia
modifica- Cixous, Hélène. La llegada a la escritura. Buenos Aires: Amorrortu Editores, 2006. ISBN 978-84-610-9012-9.