Hospitalitat
Hospitalitat és la voluntat d'oferir la pròpia llar als hostes, siguin coneguts o no, així com a elements per a la seva comoditat (menjar i beure, lloc per seure o dormir, companyia...).
En heràldica, el cap de senglar de vegades s'utilitza com a símbol de l'hospitalitat, sovint vist com la representació de la voluntat de l'hoste per a alimentar bé els clients. | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- Eren els jorns alegres de la tosa, / jorns d'hospitalitat, dansa festosa / i pròdiga abundor patriarcal.[1]
- Poemes bíblics, 51, 1918. — Joan Alcover i Maspons
- L'hospitalitat significa el dret d'un estranger a no ser tractat com un enemic quan arriba a la terra d'un altre [...]. Mentre l'estranger ocupi el seu lloc pacíficament, l'altre no pot tractar-lo amb hostilitat.[2]
- Desconeguts a la porta de casa , 2016. — Zygmunt Bauman
Dites populars
modificaReferències
modifica- ↑ Carbonell, 1991, p. 131.
- ↑ «Bauman crida a la interdependència i a l’hospitalitat». Valors, actualitat. Associació Cultural Valors. Arxivat de l'original el 1492905910. [Consulta: 31 desembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Carbonell, Jordi (col); Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Miscel·lània Jordi Carbonell. 1. ed. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 8478263608.