La guatlla, guatla o guàtlera és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids. Les guatlles són ocells d'aspecte arrodonit i d'alimentació principalment granívora per bé que també complementen la seva dieta amb insectes. Fan el niu a terra, de vegades dins dels camps de cereals.

Infotaula taxonòmicaGuatlla
Guatlla comuna (Coturnix coturnix)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Una guatlla n'he sentida que d'amors ne té'l seu cant; jo no sé si és guatlla o nina; té les plomes dauradetes: no he vist res de més galant.[1]
  Notes folk-loriques de la vall d'Ager, 1899.
  • La guatlla que n'heu sentida, gran jove, vós no l'haureu; no era guatlla, que era nina: que pegarà voladeta y de vista la perdreu.[1]
  Notes folk-loriques de la vall d'Ager, 1899.
  • La guatlla que n'he sentida, donzelleta, sí l'hauré; jo no sé si és guatlla o nina; que só caçador de vol y meno goç perdiguer.[1]
  Notes folk-loriques de la vall d'Ager, 1899.

Dites populars

modifica
 
«La perdiu diu a la guatlla: —Què fas aquí, guatlla? —I què hi fas tu aquí, perdiu?, diu la guatlla.»
  • A la perdiu, a primera vista; a la guatlla sense pressa; al conill, quan pugues.[2]
  • A les guatlles, perdigons, i a les penes, petricons.[2]
  • Any de guatlles, any de blat.[2]
  • Quan escotxina la guatlla, la neu dels més alts pics falla.[2]
  • Blat colrat! Qui vol guatlla no vol blat.[3]
  • Diu la guatlla: —Què fas gat? —Què fas guatlla?, diu el gat.[4]
  • La guatlla canta, blat segat, blat segat, abans que l'hora de la sega hagi arribat.[4]
  • La perdiu diu a la guatlla: —Què fas aquí, guatlla? —I què hi fas tu aquí, perdiu?, diu la guatlla.[4]
  • Les ventades d'octubre els ocells diuen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fregides.[2]
  • No hi ha millor meló que el de la guatlla.[2]
  • Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití.[2]
  • Per Sant Valerià, la guatlla al mar.[2]
  • Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat.[2][5]
  • Quan escotxina la guatlla, la neu dels més alts pics falla.[2]
  • Quan l'octubre ver a la fi, tords i guatlles són aquí.[2]
  • Represant, la guatlla es mata millor.[2]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Anar a arreplegar guatlles terreres.[2]
  • Caçar guatlles.[2]
  Arreplegades en mentida a algú
  • Espera que les guatlles li caiguin del cel rostides, com als fills d'Israel.[2]
  • Ésser més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill.[6](Tortosa) 
  Ésser molt beneit.
  Ésser una cosa molt dolenta, nociva.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Porcioles, 1899, p. 22.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Carretero Serra, 2022, p. 51-52.
  3. Viladot-Puig, 2003.
  4. 4,0 4,1 4,2 Pàmies i Riudor, Víctor. «Guatlla» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  5. Parés i Puntas, 1999, p. 108.
  6. 6,0 6,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «guatlla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

modifica
  • Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Porcioles, Joan de. Notes folk-loriques de la Vall d'Ager (en català). Barcelona: Llibr. L'Avenç, 1899. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.