Florència
gran ciutat d'Itàlia
Florència (Firenze en italià) tradicionalment Florença, és una ciutat d'Itàlia.
 Ponte Vecchio (Florència) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Florència, alegra't, perquè tu ets tan gran, / que sobre mar i terra emprens volada, / i en I'Infern el teu nom va ressonant![1]
- (en italià) Godi, Fiorenza, poi che se' sì grande / che per mare e per terra batti l'ali, / e per lo 'nferno tuo nome si spande!
«Infern», La Divina Comèdia. Cant XXVI, c. 1308-1320. — Dante Alighieri
- Ja estava en una mena d'èxtasi, per la idea d'estar a Florència [...] Havia arribat al punt d'emoció on conflueixen sensacions celestes produïdes per les belles arts amb els sentiments apassionats. En sortir de Santa Croce, em bategava el cor, [...]; la vida estava esgotada en mi i caminava amb por a caure.[2]
- (en francès) J'étais déjà dans une sorte d'extase, par l'idée d'être à Florence [...] J'étais arrivé à ce point d'émotion où se rencontrent les sensations célestes données par les beaux-arts et les sentiments passionnés. En sortant de Santa Croce, j'avais un battement de cœur, [...]; la vie était épuisée chez moi, je marchais avec la crainte de tomber.
- Rome, Naples et Florence (Roma, Nàpols i Florència), 1817. — Stendhal
- Paraules de l'escriptor francès en experimentar l'anomenada síndrome de Stendhal.
- Quan un home es veu considerat per la seva professió com jo l'he vist estimada a Florència un hom li té també un amor i un respecte, l'estima mes perquè veu la pròpia estimació li ve d'ella mateixa.[3]
- 6 de maig de 1916. — Josep Aragay i Blanchart
- I fou a Florència on vaig descobrir que hi ha hagut persones en aquest món que tractaren de fer les coses bé, intel·ligentment i sensiblement bé, pensant que l'estada en aquest món fos agradable a través de l'habilitat de l'art.[4]
- Carta de Josep Pla a Josep M. de Sagarra, Florència, 1922. — Josep Pla
Referències
modifica- ↑ Dante, 1991, p. 283.
- ↑ Stendhal, 1919, p. 325.
- ↑ Castanyer i Angelet, 2012, p. 75.
- ↑ «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 23 agost 2014].
Bibliografia
modifica- Castanyer i Angelet, Xavier. Josep Aragay, artista i teòric del noucentisme. 1ª ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012. ISBN 9788498835533.
- Dante, Alighieri. La divina commedia. 1. ed. Pordenone: Edizioni Studio Tesi, 1991. ISBN 9788876922992.
- Stendhal. Rome, Naples et Florence. Paris: E. Champion, 1919.