Nicolau Maquiavel

diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià

Nicolau Maquiavel, o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469Florència, 21 de juny de 1527) va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Infotaula de personaNicolau Maquiavel
Retrat de Maquiavel de Santi di Tito
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Florència (Itàlia)
3 de maig de 1469
Mort Sant'Andrea in Percussina (Itàlia)
21 de juny de 1527 (58 anys)
Ocupació Escriptor, polític, historiador, filòsof, teòric polític, teòric militar, traductor, poeta, diplomàtic i dramaturg
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

El Príncep (1513)

modifica
Pàgina principal: El Príncep
  • Tots els estats, tots els dominis que han tingut i que tenen sobirania política damunt dels homes, han estat i són o repúbliques o principats.[1]
(en italià) Tutti gli Stati, tutti i dominii che hanno avuto, e hanno imperio sopra gli uomini, sono stati e sono o Repubbliche o Principati.
  Cap. I. De quantes menes són els principats i com s'adquireixen.
  • Si el príncep és prou hàbil, sempre es mantindrà en el seu estat, si no sorgeix alguna força extraordinària i excessiva que l'en privi.[2]
(en italià) Se tal Principe è di ordinaria industria, sempre si manterrà nel suo Stato, se non è una straordinaria ed eccessiva forza che ne lo priva.
  Cap. II. Dels principats hereditaris..
  • Qui conquereixi un estat i el vulgui conservar, ha de tenir en compte dos aspectes: el primer, que el llinatge del seu príncep ha de ser exterminat; l'altre, que no ha canviar ni les lleis ni els impostos.[3]
(en italià) E a chi le acquista, volendole tenere, bisogna avere due rispetti; l'uno che il sangue del loro Principe antico si spenga; l'altro di non alterare nè loro leggi nè loro dazi.
  Cap. III. Dels principats mixtos.
  • L'ofensa que es fa a un home ha de ser feta de tal manera que no hi pugui haver temor de venjança.[4]
(en italià) Sicchè l'offesa che si fa all'uomo, deve essere in modo, che ella non tema la vendetta.
  Cap. III. Dels principats mixtos.
  • Les coses de l'estat [...] si es coneixen amb temps [...] els mals que s'hi produeixen es poden guarir aviat, però quan no se'ls detecta i es deixen crèixer de manera que ja els veu tothom, aleshores no hi ha remei possible.[5]
(en italià) Ed interviene di questa come dicono i medici dell'etica, che nel principio è facile a curare, e difficile a cognoscere, ma nel corso del tempo, non l'avendo nel principio cognosciuta nè medicata, diventa facile a cognoscere e difficile a curare.
  Cap. III. Dels principats mixtos.
  • Qui és causa del poder d'un altre, es provoca la pròpia ruïna, perquè aquell poder l'ha obtingut o amb destressa o amb força, i tant l'una com l'altra són suspectes per a qui ha esdevingut poderós.[6]
(en italià) Che chi è cagione che uno diventi potente, rovina; perchè quella potenza è causata da colui o con industria, o con forza, e l'una e l'altra di queste due è sospetta a chi è divenuto potente.
  Cap. III. Dels principats mixtos.
  • L'experiència manifesta que, avui dia, aquells que han fet coses notables han estat els prínceps que no han tingut massa escrúpols pel que fa a llurs promeses i han sabut engalipar amb raboseria l'enginy dels homes.[7]
  El príncep.
  • Tothom sap com és de lloar en un príncep que mantingui la paraula i visqui amb integritat i no pas amb astúcia, i malgrat tot en els nostres dies veiem per l'experiència com molts prínceps han fet grans coses sense tenir gens en compte la paraula donada, i com amb l'astúcia han sabut capgirar els cervells dels homes, i finalment s'han imposat damunt dels que es recolzaven en la lleialtat.[7]
  El príncep.
  • Qui construeix sobre el poble, construeix sobre el fang.[8]
(en italià) Chi fonda in sul popolo, fonda in sul fango
  El Príncep. Capítol IX.
  • S'ha d'entendre que un príncep no pot observar totes aquelles coses considerades bones en els homes[9]
(en italià) Ed hassi da intender questo, che un Principe, e massime un Principe nuovo, non può osservare tutte quelle cose per le quali gli uomini son tenuti buoni.
  El Príncep.

Referències

modifica
  1. Machiavelli, 2013, p. 11.
  2. Machiavelli, 2013, p. 12.
  3. Machiavelli, 2013, p. 16.
  4. Machiavelli, 2013, p. 18.
  5. Machiavelli, 2013, p. 20.
  6. Machiavelli, 2013, p. 25.
  7. 7,0 7,1 Alegret, Lluís. Joan Garcia Oliver: retrat d'un revolucionari anarcosindicalista. Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 125 i p. 111 (Testimonis). ISBN 978-8498090499. 
  8. Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (Italian). London: Swan Sonnenschein, 1909. 
  9. Machiavelli, Niccolò. Il Principe. F. Le Monnier, 1857 [Consulta: 1543592017]. 

Bibliografia

modifica
  • Machiavelli, Niccolò. Arenas Noguera, Carme (trad.). El Príncep. Barcelona: Labutxaca, 2013. ISBN 9788499306131.