Esternut
Un esternut o esternudament és un estímul reflex d'expulsió convulsiva d'aire que parteix dels pulmons per a eixir pel nas o la boca.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | símptoma, signes i símptomes respiratoris i reflex |
 | |
Dites populars
modifica- Esternudar i rascar, tot vol escomençar.[1](val.)
- La vellesa és: esternudar, tossir i preguntar quina hora és.[2]
- Més val suar que esternudar.[1](val.)
- Més val dinar que esternudar.[3]
- Tres esternuts, constipat segur.[2]
- Yan isrwatn ififl tqanti d tinzi.[4]
Qui recull bitxos ha d'aguantar esternuts. (dita amaziga)
Endevinalles
modifica- Neix cantant i mor sense ossos.[5]
- (var.) Neix cantant i mor sense ossos a l'instant.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «esternudar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 desembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dinar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Akioud; Castellanos, 2007, p. 121.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Castellví, 1956.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.