Escopeta

(S'ha redirigit des de: Escopetes)

Una escopeta és una arma de foc llarga d'ànima llisa d'un on més canons.

Infotaula d'objecteEscopeta
ShotgunAction.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus arma de foc llarga i Ànima llisa
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
  L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.
  • Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixis, que no se'n torna cap.[2]
  • No es poden tirar trets a les serps, perquè es rebenten les escopetes.[3]
  • Parla del llop, amanix l'escopeta.[4]
  • Una escopeta buida fa por a dos.[5]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Aquí et vull veure, escopeta.[5]
  S'indica quan una situació és difícil i és el moment de veure com es treuen les forces o recursos per a resoldre-la.
  Tenir pocs recursos.
  • Escopeta de cul calent.[5](val.) 
  Persona lleugera, mancada de serietat, poc raonadora.
  Tenir molta afició a la caça.
  • Tenir algú a tret d'escopeta.[5]
(var.) Tenir alguna cosa a tret d'escopeta.[5]
  Tenir-ho a punt, poder-ne disposar o poder-ho dominar fàcilment.

EndevinallesModifica

  • La meva llengua és de foc,
    i no sóc l'Esperit Sant;
    crido per defensar l'amo,
    que no he conegut mai.[7]
  • Mala i traïdorenca.
    Si apunte bé,
    li pegues a la primera.[8]
  • No sóc creu, em duen a coll;
    no sóc dona i em fan carícies;
    la meva veu a tothom dóna espant
    i no sóc l'Esperit Sant.[7]
  • Quan me pos a cridar fort,
    ningú s'atreveix a riure;
    a qualcú li donc per viure
    i a molts he donat la mort.[7]
  • Un carrer estret, fosc i llarg
    que amb la mort està abraçat.[7][9]
  • Una cambra fosca, fosca,
    tota plena de pedaços,
    dintre d'ella hi viu la mort
    i l'home la du en sos braços.[10][7]
  • Una cosa llarga i llisa
    que de lluny avisa.[8]
(var.) Una vella en un racó
tira pets a l'Aragó.[8]
  • Una vella tira un pet
    que et pot enviar al canyet.[11]
  • Sense ser nen vaig a braç,
    canto sols quan vull fer mal,
    la meva llengua és de foc,
    tinc escó però no tinc llar.[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 desembre 2021].
  2. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 2 desembre 2021].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 470-474.
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escopeta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «caçador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Amades, 1982.
  8. 8,0 8,1 8,2 Martí i Adell, 1991.
  9. Castellví, 1956.
  10. 10,0 10,1 Llibre Endevinalles, 1925.
  11. 11,0 11,1 Bassols, 1994.

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.