Escopeta
arma de foc
(S'ha redirigit des de: Escopetes)
Una escopeta és una arma de foc llarga d'ànima llisa d'un on més canons.
.jpg){kind=small} | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
arma de foc llarga, Ànima llisa i hunting gun (en)  |
 | |
Dites populars
modifica- A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves.[1]
- Caçador d'escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió.[1]
Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
- L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.
Frases fetes i locucions
modifica- Aquí et vull veure, escopeta.[5]
S'indica quan una situació és difícil i és el moment de veure com es treuen les forces o recursos per a resoldre-la.
- Tenir pocs recursos.
- Escopeta de cul calent.[5](val.)
- Persona lleugera, mancada de serietat, poc raonadora.
- Tenir molta afició a la caça.
- Tenir algú a tret d'escopeta.[5]
- (var.) Tenir alguna cosa a tret d'escopeta.[5]
- Tenir-ho a punt, poder-ne disposar o poder-ho dominar fàcilment.
Endevinalles
modifica- La meva llengua és de foc,
i no sóc l'Esperit Sant;
crido per defensar l'amo,
que no he conegut mai.[7]
- Mala i traïdorenca.
Si apunte bé,
li pegues a la primera.[8]
- No sóc creu, em duen a coll;
no sóc dona i em fan carícies;
la meva veu a tothom dóna espant
i no sóc l'Esperit Sant.[7]
- Quan me pos a cridar fort,
ningú s'atreveix a riure;
a qualcú li donc per viure
i a molts he donat la mort.[7]
- Una cambra fosca, fosca,
tota plena de pedaços,
dintre d'ella hi viu la mort
i l'home la du en sos braços.[10][7]
- Una cosa llarga i llisa
que de lluny avisa.[8]
- Una vella tira un pet
que et pot enviar al canyet.[11]
- Sense ser nen vaig a braç,
canto sols quan vull fer mal,
la meva llengua és de foc,
tinc escó però no tinc llar.[10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 470-474.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escopeta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «caçador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Amades, 1982.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Martí i Adell, 1991.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ 10,0 10,1 Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ 11,0 11,1 Bassols, 1994.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.