Clau (falca)
objecte prim i allargat amb punta esmolada utilitzat com a element d'unió
|
Aquest article tracta sobre l'objecte de fusteria. Per a altres significats, vegeu «Clau (pany)». |
Un clau és un objecte prim i allargat amb punta esmolada utilitzat com a element d'unió.
 Claus d'acer | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
bé no-durader, ancoratge, metal product (en)  , material artístic i estri |
 | |
Dites popularsModifica
- (var.) Per un clau es perdé una ferradura, per una ferradura un cavall, i per un cavall un cavaller.[1]
- (var.) Un clau en treu un altre.[2]
- Un clau treu l'altre... si no s'hi queden tots dos.[1]
EndevinallesModifica
- Jo sóc aquell desditxat
que, després que m'has comprat,
el cap m'has amartellat
i on has volgut m'has ficat[3]
- (var.) Jo sóc aquell dissortat
que, després que m'has comprat,
el cap m'has amartellat
i on has volgut m'has ficat.[4]
Frases fetes i locucionsModifica
- Arribar (o acudir, etc.) com un clau.[2]
Arribar puntualment.
- Clavar un clau al cor.[2]
- De forma figurada, causar un gran dolor a algú.
- Emportar-se fins els claus de la paret.[2]
- Ésser un clau.[2]
- Ésser un clau (per a algú).[2]
- No donar-se-li'n clau.[2]
- No tenir cap interès per alguna cosa.
- No valer un clau.[2]
- No valer res.
- Reblar el clau.[2]
- Refermar amb noves proves, noves raons, etc.
- Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 «Clau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
BibliografiaModifica
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.