Clau (pany)
instrument emprat per accionar panys i tancaments
Una clau és un estri que permet obrir un pany o també un cadenat (que s'hi avingui).
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | estri |
| Ús | accés |
 | |
Endevinalles
modifica- De tresors sóc guardadora
i d'hermosures també;
molts cops m'està confiada
la custòdia dels diners.
Forma el meu cap una lletra,
no tinc peus, però tinc dents
que mosseguen i no mengen,
veiam si m'endevineu?[1]
- Dentalluda i ferrenya,
sóc esclava del senyor,
del sereno i portera,
i del tranuitador.[1]
- Els homos fan de botxins
i ses dones fan de lladres,
no són casats i ho pareixen
i n'hi ha dins totes ses cases.[2]
- En té sant Pere, en té el sultà
baguls, armaris, calaixos, portes,
fins les esglésies dalt de les voltes
i els que em perden turment els dóna.[2]
- En una cova vaig néixer
amb foc vaig ser treballada,
serveixo als pobres i als rics
i de tots sóc estimada.[2]
- Forma el meu cap una lletra,
no tinc boca però tinc dents
que mosseguen i no mengen;
veiam si m'endevineu.[3]
- Guardo la porta de casa,
no tinc amics ni parents
i quan algú me busca el cos
els hi ensenyo les dents.[2]
- Jo sóc guarda de donzelles
i maleïda per elles.[2]
- M'ajonoi davant una senyora i tot l'hi fic.[4]
- Clau de sa caixa
- Ni lladra ni mossega,
però no deixa entrar a casa.[2]
- No sóc ciri ni candela.
puc fer fosc i puc fer clar;
tot està a la meva mà.[2]
- Pels altres puc ser la creu
i al meu damunt la veureu.[2]
- (var.) Petita com una rata
com un lleó guarda la casa.[7]
- Puc ser home i puc ser dona
tot i que sóc ben bé dona.[2]
- Quan em feren em cremaren,
el meu amo em té amor,
i encara que sigui honrada
em sol tenir ben fermada
amb cadena, el meu senyor.[2]
- Quan la fico i quan la trec
ella en fa riga-rec.[2]
- Sóc custòdia de tresors
de robes, diners i blat
sempre vaig amb el meu amo
i puc ser de plata i or.[2]
- Sóc un marit i muller
són de ferro i no són eina,
belluguen sense ser vius
i fan una mateixa feina.[2]
- Surto de casa quan vull,
i deixo la porta tancada,
torno a casa quan vull
i la trobo ben guardada.[2]
- Té dent, però no té boca,
i si la fico i la trec,
tot i sent muda i sens llengua,
sempre em fa catric-catrec.[3]
- (var.) Té dents però no té boca,
i si la fico i la trec,
tot i sent muda i sense llengua,
sempre em fa catric-catrec.[7]
- Té dents però no mossega,
i tot i la casa guardant,
d'un ull està pendent sempre
i els amos no sol deixar.[8]
- Tenc dents i no som cap cap,
i som obro des ferrer,
quasi tothom me té,
si a ca seua vol entrar.[2]
- Tenc dents i no som persona,
tenc ansa i no som paner
i li que mon amo estotja
sé guardar de lo més bé.[2]
- Tinc dents i tinc ull,
i per fer-me treballar
dintre un forat m'has de posar.[2]
- Vaig néixer dins una penya
i amb foc em varen dar el ser,
jo guard palàcius i cases;
endevina què puc ser![2]
- Xicoteta com una rateta
i guarde la casa
com una lleoneta.[8]
- Xicoteta, xicoteta
i guarde la casa tancadeta.[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Castellví, 1956.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Amades, 1982.
- ↑ 3,0 3,1 Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Martí i Adell, 1991.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).