Viquidites

Anatole France

escriptor francès

Anatole France (París, 16 d'abril de 1844 — Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, 12 d'octubre de 1924), nom amb que és conegut François-Anatole Thibault, fou un escriptor francès.

Infotaula de personaAnatole France
Anatole France (1921)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement París, 
16 d'abril de 1844
Mort manoir de la Béchellerie (França) (fr) Tradueix, 
12 d'octubre de 1924 (80 anys)
Ocupació Escriptor, poeta, novel·lista, bibliotecari, crític literari, escriptor de ciència-ficció, prosista, biògraf i crític
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Amb la filosofia no se sostenen els ministeris.[1]
  • Els arbres davant els palaus reconcilien l'home amb la natura.[1]
  • L'almoina rebaixa tant a qui la rep com a qui la dóna.[1]
  • L'almoina fa bé a qui la dóna, mal a qui la rep.[1]
  • La natura fa l'home i l'home refà la natura.[1]
  • La pedra més esculpida perd la seva gràcia quan no s'envolta de verdor.[1]
  • De totes les aberracions sexuals, la castedat és la pitjor.[2]
(en francès) De toutes les aberrations sexuelles, la pire est la chasteté.
  • Els llibres més bells són els que mai s'han escrit.[2]
(en francès) Les plus beaux livres sont ceux qui n'ont jamais été écrits.
(en francès) Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence.
  • En l'art com l'amor, l'instint és suficient.[2]
(en francès) En art comme en amour, l'instinct suffit.
(en francès) La sympathie est le doux privilège de la médiocrité.
  • Les grans obres del món sempre han estat fetes pels bojos.[2]
(en francès) Les grandes oeuvres de ce monde ont toujours été accomplies par des fous.
(en francès) Le livre est l'opium de l'Occident.
  La Vie littéraire, 1888-1892.
  • És cert que l'amor conserva la bellesa i que la carn de les dones es nodreix de carícies, el mateix que l'abella de les flors.[3]
(en francès) C'est vrai que l'amour conserve la beauté, et que la chair des femmes se nourrit de caresses comme l'abeille de fleurs.
  Le Lys rouge, 1894.
  • Quan les lleis siguis justes, els homes seran justos.[2]
(en francès) Quand les lois seront justes, les hommes seront justes.
  Monsieur Bergeret à Paris, 1901.

Citacions sobre Anatole France

modifica
  • ...hi ha el France historiador de la seva època i aquest és immortal. Quan es vulgui saber el que passava a França els anys que giren a l'entorn del procés Dreyfus, es consultaran els llibres d'aquest escriptor que tenen per matèria la seva èpica, de la mateixa manera que avui s'acut a les memòries de l'aventurer Casanova, a les Senyores galants de Brantôme i a les memòries de Saint-Simon...[4]
  Caps i puntes (OC XLIII, 121). — Josep Pla

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Arróniz Hidalgo, 1997.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Anatole France a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  3. ↑ France, 1894, p. 279.
  4. ↑ «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 23 agost 2014].

Bibliografia

modifica
  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • France, Anatole. Le Lys rouge. Paris: Calmann-Lévy, 1894. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Anatole_France&oldid=129517»