Memòria
funció del cervell que permet a l'organisme codificar, emmagatzemar i recuperar la informació del passat
(S'ha redirigit des de: Memòries)
La memòria és la facultat de l'organisme de recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones. La memòria és objecte d'estudi de les neurociències i de la psicologia de la memòria. També es pot definir com la funció general gràcies a la qual l'ésser humà emmagatzema, conserva i, posteriorment, realitza o utilitza les seves informacions que ha anat incorporant durant la seva existència.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- La memòria del just és beneïda, però el nom dels impius desapareix.[1]
Llibre dels Proverbis. (Pr. 10,1 - 22,16).
- (en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
- La guerra de Jugurta. § 57. — Gai Sal·lusti Crisp
- (en llatí) memoria nostri durabit, si vita meruimus.
- Correspondència amb Trajà. Llibre IX, § 19. — Plini el Jove
- Pel mateix motiu que un home sense memòria és un home sense vida, un poble sense memòria és un poble sense futur.[5]
- (en francès) Parce qu'un homme sans mémoire est un homme sans vie, un peuple sans mémoire est un peuple sans avenir.
- (en anglès) No man and no force can abolish memory...
- Discurs als llibreters d'Amèrica, 6 de maig de 1942. — Franklin Delano Roosevelt
- (en anglès) Happiness is good health and a bad memory.
- Potser la memòria neix de les excepcions.[8]
- (en anglès) Each language, no matter how small, carries its memory of the world.
- A la conferencia Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization a Dakar, desembre de 2003. — Ngũgĩ wa Thiong'o
- Sense emoció no hi ha memòria, sense memòria no hi ha justícia, sense justícia no hi ha civilització i sense civilització l'ésser humà no té futur.[10]
- (en castellà) Sin emoción no hay memoria, sin memoria no hay justicia, sin justicia no hay civilización y sin civilización el ser humano no tiene futuro.
- Presentació del seu àlbum Esprit d'Arménie / Armenian Spirit, 2012. — Jordi Savall
- Inauguració de l'exposició La vida quotidiana a Catalunya al voltant de 1714 (Barcelona), 3 de febrer de 2014. — Ferran Mascarell
- No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic.[12]
- Durant l'acte d'entrega de la Medalla d'Or de la Generalitat, Barcelona, 9 de març de 2015. — Neus Català
Dites populars
modifica
Frases fetes i locucions
modifica- De bona memòria.[16]
Recordar-se d'alguna cosa amb bons records o experiències.
- De memòria.[16]
- Mitjançant aquesta facultat.
- Caure d'esquena.
- Caure sense memòria.[16](Pallars Sobirà)
- Caure sense sentit.
- Dormir de sobines
- Fer memòria d'una cosa.[16]
- Recordar-la.
- Tenir molta memòria
- Tenir molta memòria.[16]
- (var.) Tenir bona memòria.[16]
- Tenir molt desenvolupada aquesta facultat.
- Tenir poca memòria.[16]
- (var.) Tenir memòria fluixa.[16]
- (var.) Tenir memòria de gall.[16]
- (var.) No tenir memòria.[16]
- Tenir poc desenvolupada aquesta facultat, oblidar les coses.
- Venir a la memòria.
Referències
modifica- ↑ Proverbis, 2006.
- ↑ Sal·lusti Crisp, 1962.
- ↑ Peris i Juan, 2001.
- ↑ Goethe, 1910.
- ↑ «Toutes les citations de Ferdinand Foch». Evene. [Consulta: 11 maig 2017].
- ↑ Ratcliffe, 2017.
- ↑ Weekes, 2007, p. 200.
- ↑ «Josep Maria Espinàs: 85 anys, 85 frases». Ara llegim. Barcelona: Ara, 07-03-2012. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ Thiong'o, 2005, p. 158.
- ↑ «Nuevo álbum de Jordi Savall. “Esprit d´Arménie”». Musicaantigua.com. Revista de Música Antigua, 28-09-2012. [Consulta: 25 gener 2014].
- ↑ Palmer, Jordi. «Ferran Mascarell: «Quan es perd la guerra, la memòria s'esborra»». Nació Digital, 03-02-2014. Arxivat de l'original el 1450685859. [Consulta: 9 octubre 2016].
- ↑ Mateos, Roger «Espinàs: "Cal resistir amb la duresa del ferro si volem aconseguir el premi de l'or: la independència"». Ara.cat, (09-03-2015) [Consulta: 10 març 2015].
- ↑ 13,0 13,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «glòria». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cistell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «record». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «memòria». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].
- Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2017 [Consulta: 21 novembre 2024].
- Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.
- Thiong'o, Ngugi Wa. «African Intellectuals: Rethinking Politics, Language, Gender and Development». A: Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization, 2005. ISBN 1842776215 [Consulta: 10 maig 2017].
- Weekes, Karen. Women Know Everything!: 3,241 Quips, Quotes, & Brilliant Remarks. San Francisco: Quirk Books, 2007. ISBN 9781594741692.