Ada Parellada i Garrell
cuinera catalana
Ada Parellada i Garrell (Granollers, 26 de febrer de 1967) és una cuinera catalana, guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2016 per la seva trajectòria en el món de la restauració.
 Ada Parellada al Dia de la Poesia 2014 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Granollers (Vallès Oriental), 26 de febrer de 1967 (57 anys) |
| Ocupació | Cuinera, empresària i escriptora de no-ficció |
 | |
Citacions
modifica- El primer drama amb què ens enfrontem en intentar educar és la neofòbia: els nens no volen provar allò nou, temen els sabors que no coneixen. Posar-se a la boca una cosa desconeguda resulta ser una acció tremendament perillosa, una por que cal transformar. Per això, si el nen et rebutja un primer plat, és important tenir-ne un segon.[1]
- (en castellà) El primer drama con que nos enfrentamos al intentar educar es la neofobia: los niños no quieren probar lo nuevo, temen los sabores que no conocen. Ponerse en la boca algo desconocido resulta ser una acción tremendamente peligrosa, un miedo que hay que transformar. Por eso, si el niño te rechaza un primer plato, es importante tener un segundo.
Entrevista al diari El Periódico, 1 d'octubre de 2009.
- Un nen menjarà un dia enciam perquè li has dit que conté moltes vitamines i fibra. Però no repetirà. No entén el concepte de fibra, i menys allò de que així anirà bé al vàter. Ell ja va al vàter i, a més a més, es troba molt bé. Si li dius que així prevé el càncer de còlon, et mirarà amb estupefacció. Li sonarà a coses de l'avi i pensarà: «Ja la menjaré quan sigui avi». És a dir, per aquesta via, no.[1]
- (en castellà) Un niño comerá un día lechuga porque le has dicho que contiene muchas vitaminas y fibra. Pero no repetirá. No entiende el concepto de fibra, y menos eso de que así irá bien al váter. Él ya va al váter y, además, se siente muy bien. Si le dices que así previene el cáncer de colon, te mirará con estupefacción. Le sonará a cosas del abuelo y pensará: «Ya la comeré cuando sea abuelo». Es decir, por esa vía, no.
- Entrevista al diari El Periódico, 1 d'octubre de 2009.
- Si volem saber si un llibre ha estat «cuinat», és a dir, si ha fet servei al comprador, hem de mirar si té un índex llardós.[2]
- Primer cal batre els ous..., 2010.
- Un restaurant es mesura per les estrelles Michelin que li han estat concedides, en canvi, els èxits i els triomfs d'un llibre de cuina es mesuren per les taques que té.[2]
- Primer cal batre els ous..., 2010.
- Si al nen rondinaire li canvies de plat... L'estàs maleducant! I acabes eliminant aquell plat de la fieta familiar, empobrint-lo. No: el menú el decideixen els pares, no el capritx del nen! Avui a casa toca això, i es menja això![3]
- (en castellà) Si al niño quejica le cambias el plato... ¡le maleducas! Y acabas eliminando ese plato de la dieta familiar, empobreciéndolo. No: el menú lo deciden los padres, ¡no el capricho del niño! Hoy en casa toca esto, ¡y se come esto!
- Entrevista al diari La Vanguardia, 7 de febrer de 2011.
- El menjar bé i el bon sexe els acostumem a deixar pels dies especials, però els hauríem d'integrar en el nostre dia a dia.[3]
- (en castellà) El comer bien y el buen sexo solemos dejarlos para días especiales, pero deberíamos integrarlos en nuestro día a día.
- Entrevista al diari La Vanguardia, 7 de febrer de 2011.
- La incorporació de la dona al món laboral remunerat és un avenç, ens n’hem de felicitar i no té sentit tornar enrere. Això sí, pel camí hem perdut molts costums que identificaven la nostra cuina: els guisats, els menuts, el punt de l’arròs, l’amanida que acompanya els àpats, la fruita seca com una llepolia...[4]
- Entrevista a la revista Segell, desembre de 2012.
- (en castellà) Miramos una coliflor y no sabemos qué hacer con ella.
- Entrevista a la revista Rol, gener de 2013.
- Entrevista a la revista Catorze, 10 de juny de 2015.
- Estem ficats en una madeixa de malbaratament, hem d’intentar desfilar-la. Hi ha una acció molt innocent però molt nociva que fem tots, agafar el iogurt del darrere al supermercat. Qui es quedarà el de davant? Els protocols de les grans superfícies són molt estrictes i aquest iogurt anirà a les escombraries.[7]
- Entrevista al diari El País, 15 de febrer de 2016.
- Hem de potenciar la compra sostenible, la producció sostenible, la sobirania alimentaria, la compra de proximitat. Però si el de proximitat ha de posar una mica de pesticida perquè si no ho fa no arriba al mercat, deixa que n’hi posi i que es guanyi la vida i faci un producte estimat. I que el consumidor valori aquest producte estimat i castigui la súper venda.[7]
- Entrevista al diari El País, 15 de febrer de 2016.
- Entrevista al diari El País, 15 de febrer de 2016.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Gallardo, Àngels. «Ada Parellada: «El placer importa más que la salud»» (en castellà). El Periódico, 01-10-2009. [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Parellada, 2010, p. 8.
- ↑ 3,0 3,1 M. Amela, Víctor. «Creemos comer alimentos, pero comemos emociones» (en castellà). La Vanguardia, 07-02-2011. [Consulta: 22 octubre 2011].
- ↑ Raurell, Frederic; Triadú, Teresa «Diàleg: Ada Parellada» (PDF). Segell. Institució Cultural del CIC, (desembre 2012), pàg. 5-9.
- ↑ Nadal Nadal, María Jesús «Entrevista a Ada Parellada, cocinera y educadora gastronómica» (en castellà). Revista Rol de enfermería, 36, 1, 2013, pàg. 30-31. ISSN: 0210-5020.
- ↑ Cornelles, Inés. «Ada Parellada: «La felicitat és anar de ventre cada dia»». Catorze, 10-06-2015. Arxivat de l'original el 1618803163. [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Rocabert Planas, Mar. «Ada Parellada: “El sistema alimentari està podrit”». El País, 15-02-2016. [Consulta: 23 octubre 2016].
Bibliografia
modifica- Parellada i Garrell, Ada. Primer cal batre els ous...: Cuina creativa per a joves principiants. vol. 14. Graó, 2010 (Micro-Macro Referències). ISBN 9788499803258.