1984

1984 (Nineteen Eighty-Four en anglès original) és una novel·la distòpica de l'escriptor anglès George Orwell, publicada el 1949. La història, que se centra en la vida d'un personatge principal, Winston Smith, transcorre en un estat totalitari que té el control absolut sobre cada acció i pensament de la gent a través de la propaganda, el secret, la vigilància continua i el càstig.

1984

Nineteen Eighty-Four
Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor	George Orwell
Publicació	1949

Citacions

• El Gran Germà t'està mirant.

(en anglès) Big Brother is watching you.

Capítol 1.

• La guerra és pau, la llibertat és esclavatge, la ignorància és força.

(en anglès) War is Peace, Freedom is Slavery, Ignorance is Strength

Capítol 1.

• El ministeri de la veritat, que s'encarregava de les notícies, l'entreteniment, l'educació i les arts. El ministeri de la pau, a qui concernien els afers de la guerra. El ministeri de l'amor, que mantenia la llei i l'ordre. I el ministeri de l'abundància, que era responsable de l'economia.

(en anglès) The Ministry of Truth, which concerned itself with news, entertainment, education and the fine arts. The Ministry of Peace, which concerned itself with war. The Ministry of Love, which maintained law and order. And the Ministry of Plenty, which was responsible for economic affairs.

Capítol 1.

• El que era horrible dels “Dos Minuts d'Odi” no era que un havia de fer un paper, sinó que era impossible evitar unir-s'hi. Al cap de trenta segons no era necessari actuar. Una horrible èxtasis de por i rancor, un desig de matar, de torturar, de destruir cares amb un martell, semblava fluir per tot el grup de gent com un corrent elèctric, convertint a un, fins i tot contra la seva voluntat, en un llunàtic cridaner. I tot i així la ràbia que sentia era una emoció abstracte, sense sentit, que podia ser dirigida cap a una direcció o una altra com la flama d'un bufador.

(en anglès) The horrible thing about the Two Minutes Hate was not that one was obliged to act a part, but that it was impossible to avoid joining in. Within thirty seconds any pretence was always unnecessary. A hideous ecstasy of fear and vindictiveness, a desire to kill, to torture, to smash faces in with a sledge hammer, seemed to flow through the whole group of people like an electric current, turning one even against one's will into a grimacing, screaming lunatic. And yet the rage that one felt was an abstract, undirected emotion which could be switched from one object to another like the flame of a blowlamp.

Capítol 1.

• En la gran majoria dels casos no hi havia judici, cap document de detenció. La gent simplement desapareixia, sempre durant la nit. El teu nom s'esborrava dels registres, els expedients de tot allò que havies fet s'eliminaven, la teva mateixa existència era negada i oblidada. Eres abolit, anihilat; vaporitzat, era l'expressió habitual.

(en anglès) In the vast majority of cases there was no trial, no report of the arrest. People simply disappeared, always during the night. Your name was removed from the registers, every record of everything you had ever done was wiped out, your one-time existence was denied and then forgotten. You were abolished, annihilated: vaporized was the usual word.

Capítol 1.

• Era gairebé normal per als més grans de trenta anys tenir por dels seus propis fills. I amb una bona raó, difícilment passava més d’una setmana en que The Times no publiqués un paràgraf explicant com un petit mocós espieta – nen heroi era l’expressió usada comunament– havia escoltat alguna observació comprometedora i denunciava als seus pares a la Policia del Pensament.

(en anglès) It was almost normal for people over thirty to be frightened of their own children. And with good reason, for hardly a week passed in which The Times did not carry a paragraph describing how some eavesdropping little sneak — 'child hero' was the phrase generally used — had overheard some compromising remark and denounced its parents to the Thought Police.

Capítol 2.

• Res era teu més enllà dels pocs centímetres cúbics dins del teu crani.

(en anglès) Nothing was your own except the few cubic centimetres inside your skull.

Capítol 2.

• Ell percebia que la tragèdia pertanyia als temps antics.

(en anglès) Tragedy, he perceived, belonged to the ancient time.

Capítol 3.

• Si el Partit podia fer-se amb el passat i dir que aquest o aquell fet, mai havia passat – no això era més aterrador que merament la mort o la tortura?

(en anglès) If the Party could thrust its hand into the past and say of this or that event, it never happened — that, surely, was more terrifying than mere torture and death?

Capítol 3.

• I si tots els altres acceptaven la mentida que el Partit imposava – si tots els registres explicaven la mateixa història – aleshores la mentida passava a la història i es convertia en veritat. Com deia l'eslogan del Partit Qui controla el passat, controla el futur; qui controla el present controla el passat. I tot i així el passat mai havia estat alterat, encara que la seva natura era alterable. Qualsevol cosa que era veritat ara, ho era per sempre més. Era bastant simple. Tot el que es necessitava era un infinit nombre de victòries sobre la teva pròpia memòria. ‘Control de la realitat’ en deien: en Novaparla doblepensar.

(en anglès) And if all others accepted the lie which the Party imposed -if all records told the same tale — then the lie passed into history and became truth. Who controls the past,' ran the Party slogan, 'controls the future: who controls the present controls the past. And yet the past, though of its nature alterable, never had been altered. Whatever was true now was true from everlasting to everlasting. It was quite simple. All that was needed was an unending series of victories over your own memory. 'Reality control', they called it: in Newspeak, 'doublethink'

Capítol 3.

• El passat, pensà, no havia estat merament alterat, havia estat destruït. Perquè, com podies provar que el fet més obi havia existit si no en quedava cap constància més enllà de la teva ment?

(en anglès) The past, he reflected, had not merely been altered, it had been actually destroyed. For how could you establish even the most obvious fact when there existed no record outside your own memory?

Capítol 3.

• "Reflexionà sobre el doblepensar. Saber i no saber, ser conscient de la completa veritat al i alhora dir mentides construïdes al detall, mantenir simultàniament dos opinions que s'anul·len, sabent que són contràries i creient en les dues, utilitzar la lògica contra la lògica, repudiar moralitat i alhora clamar tenir-la, creure que la democràcia era impossible i que el Partit era el guardià d’aquesta, oblidar, quan fos necessari oblidar, fer-ho tornar a la ment quan fos necessari, i immediatament tornar-ho a oblidar, i per sobre de tot, aplicar el procés a ell mateix – aquesta era la essencial subtilesa; conscientment induir inconsciència, i després fer-se inconscient de l’acte d’hipnosis que acabaves de realitzar. Fins i tot entendre la paraula doblepensar requeria l’ús del doblepensar.

(en anglès) His mind slid away into the labyrinthine world of doublethink. To know and not to know, to be conscious of complete truthfulness while telling carefully constructed lies, to hold simultaneously two opinions which cancelled out, knowing them to be contradictory and believing in both of them, to use logic against logic, to repudiate morality while laying claim to it, to believe that democracy was impossible and that the Party was the guardian of democracy, to forget, whatever it was necessary to forget, then to draw it back into memory again at the moment when it was needed, and then promptly to forget it again, and above all, to apply the same process to the process itself — that was the ultimate subtlety; consciously to induce unconsciousness, and then, once again, to become unconscious of the act of hypnosis you had just performed. Even to understand the word 'doublethink' involved the use of doublethink.

Capítol 3.

• Però de fet, pensà mentre ajustava les xifres del Ministeri de l’Abundància, no era ni una falsificació. Era merament la substitució d’un disbarat per un altre. La majoria del material amb el que tractava no tenia cap connexió amb el món real, ni tan sols el tipus de connexió que conté una mentida directa. Les estadístiques, eren una fantasia del mateix nivell, tant en la versió original com en la corregida.

(en anglès) But actually, he thought as he re-adjusted the Ministry of Plenty's figures, it was not even forgery. It was merely the substitution of one piece of nonsense for another. Most of the material that you were dealing with had no connexion with anything in the real world, not even the kind of connexion that is contained in a direct lie. Statistics were just as much a fantasy in their original version as in their rectified version.

Capítol 4.

• No veus que el principal objectiu de la Novaparla es reduir l’abast del pensament? Al final farem el Delicte de Pensament literalment impossible, perquè no hi haurà paraules per expressar-lo. Cada concepte que pot ser necessitat, serà expressat per exactament una paraula, amb un significat rígidament definit i tots els significats secundaris seran esborrats i oblidats.

(en anglès) Don't you see that the whole aim of Newspeak is to narrow the range of thought? In the end we shall make thoughtcrime literally impossible, because there will be no words in which to express it. Every concept that can ever be needed, will be expressed by exactly one word, with its meaning rigidly defined and all its subsidiary meanings rubbed out and forgotten.

Capítol 5.

• Tots els matrimonis entre membres del partit havien de ser aprovats per un comitè dedicat a la tasca, i - tot i que mai havia estat declarat explícitament el permís era sempre denegat si la parella sol·licitant donava l'impressió d'estar sexualment atrets entre ells. L'únic propòsit reconegut del matrimoni era el de engendrar fills per al servei del Partit. Les relacions sexuals es consideraven com una repugnant molèstia necessària per al resultat, com un ènema.

(en anglès) All marriages between Party members had to be approved by a committee appointed for the purpose, and — though the principle was never clearly stated — permission was always refused if the couple concerned gave the impression of being physically attracted to one another. The only recognized purpose of marriage was to beget children for the service of the Party. Sexual intercourse was to be looked on as a slightly disgusting minor operation, like having an enema.

Capítol 6.

• L'acte sexual, realitzat amb èxit, era rebel·lió. El desig era un crim de pensament.

(en anglès) The sexual act, successfully performed, was rebellion. Desire was thoughtcrime.

Capítol 6.

Bibliografia

• Orwell, George. 1984. Barcelona: El balancí. Edicions 62, 2003. ISBN 8429753214.