Xemeneia
estructura que proporciona ventilació per a gasos o fums procedents d'una caldera, estufa, forn o llar de foc
Una xemeneia, fumera o fumeral és un sistema usat per a ventilar gasos calents i fum de calderes, escalfadors, estufes, forns, fogons o llars cap a l'atmosfera. Típicament són completament verticals per a assegurar que els gasos calents puguin fluir sense problemes, movent-los per convecció.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Cada llar té el seu fumeral.[1]
- El jornal entra per la porta i se'n va pel fumeral.[1]
- El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.[1]
- Ja arribes a la xemeneia, ja et pots casar.[2]
Relacionat amb la necessitat de tenir casa on viure abans de casar-s'hi.
- Mal temps fredoral, passa les vetlles al fumeral.[3]
- Per Nadal només s'està bé al costat del fumeral.[4]
- Quan de la xemeneia cau estalzí, senyal de pluja.[5]
- La bugada de Nadal s'eixuga en lo fumeral.[6](Val.)
- Quatre coses no poden mancar a casa: la xemeneia, el corral, la dona i el gat.[1]
- Rojor de Castella, els vells sota la xemeneia.[7]
- Sutge per la xemeneia, pluja a terra.[1]
- Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral.[5]
- Xemeneia que no és netejada acabarà cremada.[8]
Frases fetes i locucions
modifica- Fumar més que una xemeneia.[1]
Ésser molt fumador.
- Gastar molts diners en una festa o en altres coses.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 234.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 52.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 166.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999, p. 43.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fumeral». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 518.
- ↑ Bellmunt i Figueras, 1992, p. 73.
Bibliografia
modifica- Bellmunt i Figueras, Joan. Fets, costums i llegendes. Val d'Aran. Refranys. Lleida: Pagès, 1992. ISBN 8479350997.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.