Simón Bolívar
líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador
Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 — Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) fou un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú i Equador. Bolívia porta el seu nom, i és considerat un heroi de l'Amèrica Llatina.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Caracas (Veneçuela), 24 de juliol de 1783 |
| Mort |
Quinta de San Pedro Alejandrino (Colòmbia), 17 de desembre de 1830 (47 anys) |
| Ocupació | Polític i oficial |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica
- L'Amèrica sencera espera la seva llibertat i salvació de vosaltres, impertèrrits soldats de Cartagena i de la Unió.[1]
- (en castellà) La América entera espera su libertad y salvación de vosotros, impertérritos soldados de Cartagena y de la Union.
- La nostra missió, només es dirigeix a trencar les cadenes de la servitud, que aclaparen encara a alguns dels nostres pobles, sense pretendre donar lleis, ni exercir actes de domini.[1]
- (en castellà) Nuestra misión, solo se dirije a romper las cadenas de la servidumbre, que agobian todavía a algunos de nuestros pueblos, sin pretender dar leyes, ni ejercer actos de dominio.
Quarter general de Trujillo (Veneçuela), 15 de juny de 1813.
- Espanyols i canaris: compteu amb la mort, tot i ser indiferents, si no obreu activament en l'obsequi de la llibertat de Veneçuela. Americans, compteu amb la vida, tot i quan sigueu culpables.[1]
- (en castellà) Españoles y canarios: contad con la muerte, aun siendo indiferentes, si no obráis activamente en obsequio de la libertad de Venezuela. Americanos, contad con la vida, aun cuando seáis culpables.
- Quarter general de Trujillo (Veneçuela), 15 de juny de 1813.
- Per l'última vegada, espanyols i canaris, escolteu la veu de la justícia i de la clemència. Si preferiu la nostra causa a la dels tirans, sereu perdonats i gaudireu dels vostres béns, vides i honor, i si persistiu en ser els nostres enemics, allunyeu-vos del nostre país, o prepareu-vos a morir.[1]
- (en castellà) Por la última vez, españoles y canarios, oid la voz de la justicia y de la clemencia. Si preferis nuestra causa á la de los tiranos, seréis perdonados y disfrutareis de vuestros bienes, vidas y honor; y si persistís en ser nuestros enemigos, alejaos de nuestro pais, o preparaos á morir.
- Quarter general de San Carlos (Veneçuela), 28 de juny de 1813.
- Tinc jurat amb les meves heroiques tropes, morir abans que sucumbir per un sol instant a la tirania espanyola.[1]
- (en castellà) Tengo jurado con mis heroicas tropas, morir antes que sucumbir por un solo instante á la tiranía española.
- Quarter general de Caracas (Veneçuela), 11 d'agost de 1813.
- (en castellà) La naturaleza, la justicia y la política piden la emancipación de los esclavos.
- Quarter general d'Ocumare (Veneçuela), 6 de juliol de 1816.
- Peruans! La pau ha succeït a la guerra, la unió a la discòrdia, l'ordre a l'anarquia i la felicitat a l'infortuni, però no oblideu mai, us prego, que als ínclits vencedors d'Ayacucho ho deveu tot.[1]
- (en castellà) Peruanos! La paz ha sucedido á la guerra, la unión á la discordia, el orden á la anarquia y la dicha al infortunio; pero no olvideis jamás, os ruego, que á los ínclitos vencedores de Ayacucho lo debeis todo.
- Quarter general de Lima (Perú), 25 de desembre de 1824.
- (en castellà) Ni Colombia es Francia, ni yo Napoleón.
- Magdalena (Perú), 6 de març de 1826.
- Carta adreçada al general José Antonio Paéz refusant el càrrec imperial
- El títol de Libertador és superior a tots els que ha rebut l'orgull humà.[2]
- (en castellà) El título de Libertador es superior a todos los que ha recibido el orgullo humano.
- Magdalena (Perú), 6 de març de 1826.
- Carta adreçada al general José Antonio Paéz refusant el càrrec imperial
Sobre el futur d'Amèrica
modifica
- No hi ha bona fe a Amèrica, ni entre els homes, ni entre les nacions. Els tractats són papers, les constitucions llibres, les eleccions combats, la llibertat anarquia i la vida un turment.[3]
- (en castellà) No hay buena fé en América, ni entre los hombres, ni entre las naciones. Los tratados son papeles, las constituciones libros, las elecciones combates, la libertad anarquía y la vida un tormento.
- Una mirada hácia la América española, 1828.
- Amèrica és ingovernable. Els que han servit a la revolució han llaurat en el mar. L'única cosa que es pot fer a Amèrica és emigrar.[3]
- (en castellà) La América es ingobernable. Los que han servido á la revolución han arado en el mar. La única cosa que se puede hacer en América es emigrar.
- 9 de novembre de 1830.
- Pronòstics fets per Simón Bolivar sobre el futur incert d'Amèrica
- Els europeus, potser, no es dignaran conquistar-los.[3]
- (en castellà) Los europeos, tal vez, no se dignarán conquistarlos.
- 9 de novembre de 1830.
- Si fos possible que una part del món tornés al caos primitiu, aquest seria l'últim període de l'Amèrica.[3]
- (en castellà) Si fuera posible que una parte del mundo volviera al caos primitivo, este seria el último período de la América.
- 9 de novembre de 1830.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Bolívar, Simon. Proclamas de Simon Bolivar, libertador de Colombia (PDF). New York: D. Appleton y Compañia, 1853 [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Larrazábal, Felipe. La Vida de Bolívar, libertador de Colombia y del Perú, padre y fundador de Bolívia (PDF). Washington: Edward O. Jenkins, 1871 [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Bolívar, Simon. Proclamas de Simon Bolivar, libertador de Colombia (PDF). New York: D. Appleton y Compañia, 1853, p. 72-73 [Consulta: 20 juny 2012].