Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 — Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906.

Santiago Ramón y Cajal

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Petilla de Aragón (Espanya),  1 de maig de 1852
Mort	Madrid,  17 d'octubre de 1934 (82 anys)
Ocupació	Metge, neuròleg, químic, catedràtic, fotògraf, patòleg, anatomista, polític i assagista
Els drets d'autor han expirat

Citacions

• Així com hi ha persones talentoses per haver estudiat, també hi ha persones tontes que s'hi han fet per manca d'estudi.

(en castellà) Como hay talentos por el estudio, hay tontos entontecidos por desuso.

• Les idees no duren gaire. Cal fer alguna cosa amb elles.

(en castellà) Las ideas no duran mucho. Hay que hacer algo con ellas.

• Les mandroses cèl·lules cerebrals només encenen la seva llum -inspiració- sota el fuet de les emocions penoses.

(en castellà) Las perezosas células cerebrales solo encienden su luz -inspiración- bajo el látigo de las emociones penosas.

• O bé es tenen moltes idees i pocs amics o bé molts amics i poques idees.

(en castellà) O se tienen muchas ideas y pocos amigos o muchos amigos y pocas ideas.

• Procurem agradar i instruir; mai enlluernar.

(en castellà) Procuremos agradar e instruir; nunca asombrar.

• Res no m'inspira més veneració que una persona d'edat que és capaç de canviar d'opinió.

(en castellà) Nada me inspira más veneración y asombro que un anciano que sabe cambiar de opinión.

• L'Homo sapiens posseeix un cos pacífic i un cervell bel·licós.

(en castellà) El homo sapiens —como él se complace en calificarse— posee un cuerpo pacífico y un cerebro belicoso

Carta de una hormiga esclavista (Polyergus rufescens), escrita durante su viaje por Europa, a la reina de su hormiguero, 1919.

• Els homes guerregen ferotgement amb els de la seva mateixa casta, sense cap més utilitat que el plaer d'exterminar-se.

(en castellà) Los hombres guerrean ferozmente con los de su misma casta, sin más utilidad que el gusto de exterminarse.

Carta de una hormiga esclavista (Polyergus rufescens), escrita durante su viaje por Europa, a la reina de su hormiguero, 1919.

Reglas y consejos sobre investigación científica (1912)

• Qualsevol persona pot ser, si s'ho proposa, escultor del seu propi cervell.

(en castellà) Todo hombre puede ser, si se lo propone, escultor de su propio cerebro.

Pròleg de la 2a edició de Reglas y consejos sobre investigación científica, 1912.

• Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.

(en castellà) Observar sin pensar es tan peligroso como pensar sin observar.

«Capítol VII. Marcha de la investigación científica». Reglas y consejos sobre investigación científica, 1912.

Recuerdos de mi vida (1917)

• Com l'entomòleg a la caça de papallones de matisos vistosos, la meva atenció va perseguir, en el verger de la substància grisa, cèl·lules de formes delicades i elegants, les misterioses papallones de l'anima, i el seu batiment d'ales qui sap si algun dia aclarirà el secret de la vida mental.

(en castellà) ¡Como el entomólogo a caza de mariposas de vistosos matices, mi atención perseguía, en el vergel de la substancia gris, células de formas delicadas y elegantes, las misteriosas mariposas del alma, cuyo batir de alas quién sabe si esclarecerá algún día el secreto de la vida mental!

«Segona part. Capítol VII». Recuerdos de mi vida, 1923.

• Cal espolsar enèrgicament el bosc de les neurones cerebrals endormiscades; cal fer-les vibrar amb l'emoció d'allò que és nou i infondre-les de nobles i elevades inquietuds.

(en castellà) Es preciso sacudir enérgicamente el bosque de las neuronas cerebrales adormecidas; es menester hacerlas vibrar con la emoción de lo nuevo e infundirles nobles y elevadas inquietudes.

«Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.

• Vivim en un país en el què el talent científic es desconeix a si mateix.

(en castellà) Vivimos en un país en que el talento científico se desconoce a sí mismo.

«Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.

• Per un biòleg, l'ideal suprem consisteix en resoldre l'enigma del propi jo.

(en castellà) Para el biólogo, el ideal supremo consiste en resolver el enigma del propio yo

«Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.

• La Natura ens és hostil perquè no la coneixem: la seva crueltat representa la venjança davant la nostra indiferència.

(en castellà) La Naturaleza nos es hostil porque no la conocemos: sus crueldades representan la venganza contra nuestra indiferencia.

«Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.