Sàtires

llibre de Juvenal

Les Sàtires és una col·lecció de poemes satírics publicat per l'autor romà Juvenal entre el final del segle I i el començament del segle II.

Infotaula d'obraSàtires
Saturae
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Juvenal
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
Sàtira I
  • És difícil no escriure sàtires.[1]
(en llatí) Difficile est satiram non scribere.
  Saturae I.
  • La indignació inspira els meus versos.[1]
(en llatí) Facit indignatio uersum.
  Saturae I.
(en llatí) Probitas laudatuir et alget.
  Saturae I.
Sàtira II
(en llatí) Dat ueniam coruis, uexat censura columbas.
  Saturae II.
  • Del semblant, no te'n fiïs pas.[1]
(en llatí) Frontis nulla fides.
  Saturae II.
Sàtira III
  • Roma, tot té el seu preu.[1]
(en llatí) Omnia Romae cum pretio.
  Saturae III.
Sàtira VI
  • La teva cara delata la teva edat.[1]
(en llatí) Facies tua conputat annos.
  Saturae VI.
  • No hi ha res més insuportable que una dona rica.[1]
(en llatí) Intolerabilius nihil est quam femina dives.
  Saturae VI.
  • Això vull, així ho mano, que valgui la meva voluntat com a raó.[1]
(en llatí) Hoc uolo, sic iubeo, sit pro rationes uoluntas.
  Saturae VI.
Sàtira VII
  • Més rar que un corb blanc.[1]
(en llatí) Corvo rarior albo.
  Saturae VII.
Sàtira VIII
  • La sola i única noblesa és la virtut.[1]
(en llatí) Nobilitas sola est atque unica virtus.
  Saturae VIII.
Sàtira IX
  • Els fats governen els homes.[1]
(en llatí) Fata regunt homines
  Saturae IX.
  • La llengua és la pitjor part d'un mal esclau.[1]
(en llatí) Lingua mali pars pessima servi.
  Saturae IX.
  • Sense que ens n'adonem, ens sorprèn la vellesa.[1]
(en llatí) Obrepit non intellecta senectus.
  Saturae IX.
Sàtira X
  • El viatger amb la bossa buida cantarà davant del lladre.[1]
(en llatí) Cantabit uacuus coram latrone uiator.
  Saturae X.
(en llatí) Panem et circenses.
  Saturae X.
(en llatí) Mens sana in corpore sano.
  Saturae X.
  • Només la mort revela que poqueta cosa és el pobre cos humà.[1]
(en llatí) Mors sola fatetur quantula sint hominum corpuscula.
  Saturae X.
Sàtira XI
  • L'única raó de viure està en el paladar.[1]
(en llatí) In solo uivendi causa palato est.
  Saturae XI.
(en llatí) Morte magis metuenda senectas.
  Saturae XI.
  • Cal conèixer la pròpia mesura.[1]
(en llatí) Noscenda est mensura sui.
  Saturae XI.
Sàtira XIII
  • El diner perdut es plora amb llàgrimes sinceres.[1]
(en llatí) Ploratur lacrimis amissa pecunia veris.
  Saturae XIII.
Sàtira XIV
  • Creix l'amor als diners tant com creix la mateixa riquesa.[2]
(en llatí) Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia creuit.
  Saturae XIV.
  • Qui vol fer-se ric, també vol fer-se'n ràpidament.[1]
(en llatí) Diues qui fieri uolt,
et cito uolt fieri
  Saturae XIV.
  • El guany fa bona olor, sigui de la mercaderia que sigui.[1]
(en llatí) Lucri bonus odor ex re qualibet.
  Saturae XIV.
  • El vici enganya amb l'aparença i l'ombra de la virtut.[1]
(en llatí) Fallit enim uitium specie uirtutis et umbra.
  Saturae XIV.
  • Tots ens inclinem a imitar les coses vergonyoses i depravades.[1]
(en llatí) Dociles imitandis
turpibus ac prauis omnes sumus,
  Saturae XIV.
  • A l'infant és degut el més gran respecte.[1]
(en llatí) Maxima debetur puero reverentia.
  Saturae XIV.
  • La custòdia d'una gran fortuna és digna de llàstima.[1]
(en llatí) Misera est magni custodia census.
  Saturae XIV.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Juvenal. Sàtires. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 138-139). 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.