Rabindranath Tagore

poeta i filòsof bengalí

Rabindranath Tagore (Rabindranāth Ṭhakur) (Calcuta, 6 de maig de 1861 — Śantiniketan, Bolpur, Bengala, 7 d'agost de 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913. Fou autor de La màquina, Cicle de la primavera, El jardiner, entre altres obres.

Infotaula de personaRabindranath Tagore
Rabindranath Tagore (1909)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Calcuta
7 de maig de 1861
Mort Calcuta
7 d'agost de 1941 (80 anys)
Ocupació Pintor, poeta, compositor, dramaturg, assagista, filòsof, artista, escriptor, lletrista, compositor, cantant, director de cinema, lluitador per la llibertat, guanyador del Premi Nobel, llibretista, actor, escriptor de contes i novel·lista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • L'Índia ha d'ésser un exemple. Si aconsegueix l'autonomia, ha d'ésser d'acord amb el caràcter hindú, perquè la forma de govern només pot desenvolupar-se dins de l'atmosfera que li correspon.[1]
  Berlín, 1930.
Opinió sobre la independència de la Índia

Obra literària

modifica

El Jardiner

modifica
  • Confia en l'amor encara que et dugui tristeses. No tanquis el teu cor.[2]
  • El plaer és fràgil com una gota de rosada, que amb una rialla mor.[2]

Ocells perduts

modifica

Recull de versos del conte Ocells perduts de Rabindranath Tagore:

 
Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
  • El món es treu la màscara de grandesa davant d'aquell qui l'estima.[3]
  • Si plores per perdre el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.[3]
  • No posis el teu amor en un precipici només perquè sigui alt.[4]
  • Allò que tu ets, no ho pots veure; allò que tu veus es la teva ombra.[4]
  • No puc escollir el millor. El millor m'escull a mi.[4]
  • La vida és la constant sorpresa de veure que existeixo.[3]
  • Si no tens gana, no en donis la culpa al teu menjar.[3]
  • Creant, Déu es troba a si mateix.[3]
  • Les estrelles no tenen por de semblar lluernes.[3]
  • La vida ens és donada, i la mereixem donant-la.[3]
  • Com més grans som en humilitat, més a prop som de la grandesa.[3]
  • L'oratge busca una drecera on no hi ha camí, i acaba en el No-res la seva recerca.[3]
  • El Perfecte vol embellir-se per l'amor de l'Imperfecte.[3]
  • Déu parla a l'Home: "Et faig mal perquè et guareixo, et castigo perquè t'estimo".[3]

Referències

modifica
  1. Tagore, Rabindranath. Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 5-6. ISBN 8472027686. 
  2. 2,0 2,1 Tagore, Rabindranath. Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 7-52. ISBN 8472027686. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Tagore, Rabindranath. «Ocells perduts». A: Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 53-91. ISBN 8472027686. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Tagore, Rabindranath. Tagore : pensaments d'ahir per avui. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 9788498832457.