Obre el menú principal

Rabindranath Tagore

Rabindranath Tagore (Rabindranāth Ṭhakur) (Calcuta, 6 de maig de 1861 — Śantiniketan, Bolpur, Bengala, 7 d'agost de 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913. Fou autor de La màquina, Cicle de la primavera, El jardiner, entre altres obres.

Infotaula de personaRabindranath Tagore
Rabindranath Tagore in 1909.jpg
Rabindranath Tagore (1909)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Calcuta
7 de maig de 1861
Mort Calcuta
7 d'agost de 1941 (80 anys)
Ocupació Pintor, polímata, poeta, compositor, dramaturg, assagista, filòsof, artista, escriptor, lletrista, compositor de cançons i cantant
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • L'Índia ha d'ésser un exemple. Si aconsegueix l'autonomia, ha d'ésser d'acord amb el caràcter hindú, perquè la forma de govern només pot desenvolupar-se dins de l'atmosfera que li correspon.[1]
  Berlín, 1930.
Opinió sobre la independència de la Índia

Obra literàriaModifica

El JardinerModifica

  • Confia en l'amor encara que et dugui tristeses. No tanquis el teu cor.[2]
  • El plaer és fràgil com una gota de rosada, que amb una rialla mor.[2]

Ocells perdutsModifica

Recull de versos del conte Ocells perduts de Rabindranath Tagore:

 
Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
  • El món es treu la màscara de grandesa davant d'aquell qui l'estima.[3]
  • Si plores per perdre el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.[3]
  • No posis el teu amor en un precipici només perquè sigui alt.[4]
  • Allò que tu ets, no ho pots veure; allò que tu veus es la teva ombra.[4]
  • No puc escollir el millor. El millor m'escull a mi.[4]
  • La vida és la constant sorpresa de veure que existeixo.[3]
  • Si no tens gana, no en donis la culpa al teu menjar.[3]
  • Creant, Déu es troba a si mateix.[3]
  • Les estrelles no tenen por de semblar lluernes.[3]
  • La vida ens és donada, i la mereixem donant-la.[3]
  • Com més grans som en humilitat, més a prop som de la grandesa.[3]
  • L'oratge busca una drecera on no hi ha camí, i acaba en el No-res la seva recerca.[3]
  • El Perfecte vol embellir-se per l'amor de l'Imperfecte.[3]
  • Déu parla a l'Home: "Et faig mal perquè et guareixo, et castigo perquè t'estimo".[3]

ReferènciesModifica

  1. Tagore, Rabindranath. Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 5-6. ISBN 8472027686.  [Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 Tagore, Rabindranath. Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 7-52. ISBN 8472027686.  [Enllaç no actiu]
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Tagore, Rabindranath. «Ocells perduts». A: Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 53-91. ISBN 8472027686 [Consulta: 1334423138]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Tagore, Rabindranath. Tagore : pensaments d'ahir per avui. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 9788498832457.  [Enllaç no actiu]