Peresa
falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom
La peresa, perea, mandra o galvana és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom. Segons el catecisme, està considerat com un dels set pecats capitals i és considerat un defecte en moltes cultures.
Perezosa de Daniel Hernández Morillo | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- Per un esperit en marxa, la mandra no existeix.[1]
- (en francès) Pour un esprit en marche, la paresse n'existe pas.
- El diable al cos, 1923. — Raymond Radiguet
- És millor haver fet el mandrós i perdre, que mai haver-ho fet del tot.[2]
- (en anglès) It is better to have loafed and lost, than never to have loafed at all.
- The New Yorker, 26 d'agost de 1939. — James Grover Thurber
- Es pot ser fidel i mandrós alhora.[3]
- (en francès) On peut être, à la fois, fidèle et paresseux.
- El Petit Príncep, 1943. — Antoine de Saint-Exupéry
Dites populars
modifica- A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[4]
- Contra peresa, una vara de freixe.[5]
- El dia nuvolós enganya el peresós.[5]
- El peresós, tot temps és freturós.[5]
- (var.) El peresós, tot temps és menesterós.[5]
- El viatge del peresós, que per un camí en fa dos.[5]
- (var.) Viatge de pererós, qui no pot dur-ne un i n'agafa dos.[5]
Endevinalles
modifica- Una cosa cosa
que pertot arreu es posa
i a la mar no gosa.[8]
Referències
modifica- ↑ Radiguet, Raymond. El Diable al cos. Barcelona: Viena, 2010. ISBN 978-84-8330-582-9 [Consulta: 1449850751].
- ↑ Esar, Evan. 20,000 quips & quotes. New York: Barnes & Noble Books, 1995. ISBN 1566195292 [Consulta: 1449850814].
- ↑ Saint-Exupéry, Antoine de. El Petit Príncep. Barcelona: Empúries, 2003. ISBN 8475969798.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sardina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Peresa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mandra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre, Servei Local de Català de Tortosa. Dites, cobles i rondalles. Tortosa: Servei Local de Català de Tortosa, 1994. ISBN 84-606-1864-1.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.