Maxims for Revolutionists

Maxims for Revolutionists és un recull de màximes de George Bernard Shaw, publicat l'any 1903 com apèndix del drama Man and Superman.

Infotaula d'obraMaxims for Revolutionists
George Bernard Shaw (1934)
Projectes germans
Dades generals
Autor Bernard Shaw
Publicació 1903
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

The Golden Rule

modifica
  • No facis als altres el que t'agradaria que et fessin a tu. Els seus gustos poden no ser els mateixos.[1]
(en anglès) Do not do unto others as you would that they should do unto you. Their tastes may not be the same.
  • Mai resisteixes la temptació, prova totes les coses, creu profundament en el que és bo.[1]
(en anglès) Never resist temptation: prove all things: hold fast that which is good.
  • La regla d'or és que no hi ha cap regla d'or.[1]
(en anglès) The golden rule is that there are no golden rules.

Idolatry

modifica
  • L'art del govern és l'organització de la idolatria.[1]
(en anglès) The art of government is the organization of idolatry.
  • La burocràcia es compon de funcionaris; l'aristocràcia, d'ídols; la democràcia, d'idòlatres.[1]
(en anglès) The bureaucracy consists of functionaries; the aristocracy, of idols; the democracy, of idolaters.
(en anglès) The populace cannot understand the bureaucracy: it can only worship the national idols.

Royalty

modifica
(en anglès) Vulgarity in a king flatters the majority of the nation.

Democracy

modifica
  • La democràcia substitueix l'elecció de molts incompetents pel nomenament de pocs corruptes.[1]
(en anglès) Democracy substitutes election by the incompetent many for appointment by the corrupt few.

Imperialism

modifica
  • L'excés d'insularitat fa d'un britànic un imperialista.[1]
(en anglès) Excess of insularity makes a Briton an Imperialist.

Liberty and Equality

modifica
  • Res pot ser incondicional: en conseqüència, res pot ser lliure.[1]
(en anglès) Nothing can be unconditional: consequently nothing can be free.
  • La llibertat suposa la responsabilitat, per això la major part dels homes la temen tant.[1]
(en anglès) Liberty means responsibility. That is why most men dread it.
  • La igualtat és fonamental en cada departament de l'organització social.[1]
(en anglès) Equality is fundamental in every department of social organization.
  • La relació d'un superior a un inferior exclous les bones maneres.[1]
(en anglès) The relation of superior to inferior excludes good manners.

Education

modifica
  • El pitjor avortista és aquell que intenta modelar la personalitat d'un nen.[1]
(en anglès) The vilest abortionist is he who attempts to mould a child's character.
  • Qui pot fer-ho, ho fa. Qui no pot fer-ho, ensenya.
(en anglès) He who can, does. He who cannot, teaches.
  • Un home culte és un gandul que mata el temps amb l'estudi. Tingueu cura del seu fals coneixement: és més perillós que la ignorància.[1]
(en anglès) A learned man is an idler who kills time with study. Beware of his false knowledge: it is more dangerous than ignorance.
  • L'activitat és l'únic camí cap al coneixement.[1]
(en anglès) Activity is the only road to knowledge.
  • Cap home pot ser un especialista pur sense ser en el sentit estricte un idiota.[1]
(en anglès) No man can be a pure specialist without being in the strict sense an idiot.

Marriage

modifica
  • El matrimoni és popular perquè combina el màxim de temptació amb el màxim d'oportunitats.[1]
(en anglès) Marriage is popular because it combines the maximum of temptation with the maximum of opportunity.
  • La funció essencial del matrimoni és la continuació de la raça.[1]
(en anglès) The essential function of marriage is the continuance of the race.
  • L'invent més revolucionari del segle XIX fou l'esterilització artificial del matrimoni.[1]
(en anglès) The most revolutionary invention of the XIX century was the artificial sterilization of marriage.

Crime and Punishment

modifica
  • La presó és tan irrevocable com la mort.[1]
(en anglès) Imprisonment is as irrevocable as death.
  • Els criminals no moren per les mans de la llei. Moren per les mans d'altres homes.[1]
(en anglès) Criminals do not die by the hands of the law. They die by the hands of other men.
  • Quan un home vol matar un tigre, l'anomena esport; quan el tigre el vol matar, en diu ferocitat. La diferència entre Crim i Justícia no és tan gran.[1]
(en anglès) When a man wants to murder a tiger he calls it sport: when the tiger wants to murder him he calls it ferocity. The distinction between Crime and Justice is no greater.
  • Mentre tinguem presons poc importa qui de nosaltres ocupi les cel·les.
(en anglès) Whilst we have prisons it matters little which of us occupy the cells.
  • L'home més ansiós d'una presó és el governador.[1]
(en anglès) The most anxious man in a prison is the governor.
  • No és necessari reemplaçar un criminal guillotinat; és necessari reemplaçar un sistema social guillotinat.[1]
(en anglès) It is not necessary to replace a guillotined criminal: it is necessary to replace a guillotined social system.
  • Els títols distingeixen els mediocres, avergonyeix els superiors i són deshonrats pels inferiors.[1]
(en anglès) Titles distinguish the mediocre, embarrass the superior, and are disgraced by the inferior.
  • No pots creure en l'honor fins que l'aconsegueixes[1]
(en anglès) You cannot believe in honor until you have achieved it.

Virtues and Vices

modifica
  • La virtut consisteix, en no abstenir-se del vici, sinó de no desitjar-lo.[1]
(en anglès) Virtue consists, not in abstaining from vice, but in not desiring it.
(en anglès) Obedience simulates subordination as fear of the police simulates honesty.
(en anglès) The love of economy is the root of all virtue.

Greatness

modifica
  • La grandesa només és una de les sensacions de la petitesa.[1]
(en anglès) Greatness is only one of the sensations of littleness.
  • En el cel un àngel no és ningú en concret.[1]
(en anglès) In heaven an angel is nobody in particular.
  • En una nació estúpida l'home de geni arriba a ser un déu: tothom l'adora i ningú fa la seva voluntat.[1]
(en anglès) In a stupid nation the man of genius becomes a god: everybody worships him and nobody does his will.

Beauty and Happiness, art and Riches

modifica
  • En un món trist i infeliç, l'home més ric del món no pot comprar res més que la tristor i la infelicitat.[1]
(en anglès) In an ugly and unhappy world the richest man can purchase nothing but ugliness and unhappiness.
  • La vida iguala tots els homes, la mort mostra els més eminents.[1]
(en anglès) Life levels all men: death reveals the eminent.

Women in the Home

modifica
  • La llar és la presó de la noia i el treball de la dona.[1]
(en anglès) Home is the girl’s prison and the woman’s workhouse.
  • L'home racional s'adapta al món, l'irracional persisteix en intentar adaptar el món a ell mateix. Per tant, tot el progrés depèn de l'home irracional.[1]
(en anglès) The reasonable man adapts himself to the world: the unreasonable one persists in trying to adapt the world to himself. Therefore all progress depends on the unreasonable man.
  • L'home que escolta la Raó està perdut. La Raó esclavitza totes aquelles ments que no són prou fortes per a dominar-la.[1]
(en anglès) The man who listens to Reason is lost: Reason enslaves all whose minds are not strong enough to master her.

Experience

modifica
  • Els homes són savis en proporció, no de la seva experiència, sinò en la seva capacitat per a l'experiència.[1]
(en anglès) Men are wise in proportion, not to their experience, but to their capacity for experience.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica