María Mendoza de Vives

María Mendoza de Vives (Ardales, 1819 o 19 de desembre de 1821 - Barcelona, 1894) fou una escriptora espanyola especialitzada en el gènere poètic costumista i el conte moral.

María Mendoza de Vives

Retrat de María Mendoza de Vives
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Ardales (Província de Màlaga),  19 de desembre de 1821
Mort	Barcelona,  21 de febrer de 1894 (72 anys)
Ocupació	Escriptora, poetessa i novel·lista

Citacions

• La felicitat, fills meus, no existeix sinó en el compliment dels nostres deures.

(en castellà) La felicidad, hijos míos, no existe sino en el cumplimiento de nuestros deberes.

Preferències d'un pare, a El llibre de l'obrer, 1862.

• Darrere l'alt Tibidabo / ja comença el sol a tramuntar, / de la ciutat dels cims / corona tan solament, / tot fent-la més obaga / al daurar els seus capitells.

(en castellà) Tras el alto Tibidabo / pronto el sol a trasponerse, / de la ciudad los remates / corona tan solamente, / haciéndola más sombría / al dorar sus chapiteles.

No hay venganza sin castigo, a Revista de Cataluña, 1862.

• Per la plana en què el Besòs / porta el seu clar corrent, / no lluny de la ciutat / que del seu marge sembla, / és verger al costat dels mars / de flors un ramell; / un darrere l'altre, sumits / en un silenci solemne, / dos homes d'estrany port / creuen petit bosquet agrest.

(en castellà) Por el llano en que el Besós / lleva su clara corriente, / no léjos de la ciudad / que de su margen parece, / es vergel junto a los mares / de flores un ramillete; / uno tras otro, sumidos / en un silencio solemne, / dos hombres de estraño porte / cruzan bosquecillo agreste.

No hay venganza sin castigo, a Revista de Cataluña, 1862.

Citacions sobre María Mendoza de Vives

• Així, el tema dominant se centra en els patiments de la dona dins d'un entorn de violències, que la postren en la solitud, en el fracàs amorós i en la desil·lusió vital. Curiosament, bona part dels personatges femenins no respon a l'estereotip establert de la jove pura i innocent, que sucumbeix als perills externs, sinó, sense deixar de perdre el seu paper de víctima, la dona que, conduïda injustament per la seva destinació a cometre actes culpables, rep el seu càstig.

(en castellà) Así, el tema dominante se centra en los padecimientos de la mujer dentro de un entorno de violencias, que la postran en la soledad, en el fracaso amoroso y en la desilusión vital. Curiosamente, buena parte de los personajes femeninos no responde al estereotipo establecido de la joven pura e inocente, que sucumbe a los peligros externos, sino, sin dejar de perder su papel de víctima, a la mujer que, conducida injustamente por su destino a cometer actos culpables, recibe su castigo.

Los destellos de una escritora: María Mendoza de Vives, 2004. — Enrique Miralles.

• L'autora es va decantar per la lírica i la narrativa, amb dedicació especial a les llegendes en vers, gènere que li permetia acoblar les dues modalitats discursives.

(en castellà) La autora se decantó por la lírica y la narrativa, con dedicación especial a las leyendas en verso, género que le permitía ensamblar las dos modalidades discursivas.

Los destellos de una escritora: María Mendoza de Vives, 2004. — Enrique Miralles.