Obre el menú principal
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Màximes (Réflexions ou sentences et maximes morales) és una obra literària publicada pel moralista francès François de La Rochefoucauld l'any 1664.

Infotaula d'obraMàximes
MaximesLaRouchefoucauld.jpg
Portada de Màximes
de François de La Rochefoucauld (1665)
Projectes germans
Dades generals
Autor François de la Rochefoucauld
Publicació 1665
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

Màximes (1-100)Modifica

  • L'amor propi es el més gran de tots els aduladors.
(en francès) L'amour-propre est le plus grand de tous les flatteurs.
  Màxima 2.
  • L'amor propi es més hàbil que l'home més habil del món.
(en francès) L'amour-propre est plus habile que le plus habile homme du monde.
  Màxima 4.
  • La durada de les nostres passions depèn de nosaltres tant com la vida.
(en francès) La durée de nos passions ne dépend pas plus de nous que la durée de notre vie.
  Màxima 5.
  • Sovint la passió fa tornar boig l'home més hàbil, i fa tornar habils els més necis.
(en francès) La passion fait souvent un fou du plus habile homme, et rend souvent les plus sots habiles.
  Màxima 9.
  • Les passions tenen una injustícia i un interès propi, lo que fa ser perillós el seguir-les, i se n'ha de desconfiar àdhuc quan semblen molt raonables.
(en francès) Les passions ont une injustice et un propre intérêt qui fait qu'il est dangereux de les suivre, et qu'on s'en doit défier lors même qu'elles paraissent les plus raisonnables.
  • El nostre amor propi sofreix amb més impaciència la condemna dels nostres gustos que de les nostres opinions.
(en francès) Notre amour-propre souffre plus impatiemment la con-damnation de nos goûts que de nos opinions.
  Màxima 13.
  • La clemència dels prínceps moltes vegades no es sinó una politica per a guanyar l'afecte dels pobles.
(en francès) La clémence des princes n'est souvent qu'une politique pour gagner l'affection des peuples.
  Màxima 15.
  • La moderació de les persones ditxoses prové de la tranquilitat que la bona fortuna dóna a llur temperament.
(en francès) La modération des personnes heureuses vient du calme que la bonne fortune donne à leur humeur.
  Màxima 17.
  • La moderació és el temor de caure en l'enveja i en el despreci que mereixen els que s'embriaguen de llur felicitat.
(en francès) La modération est une crainte de tomber dans l'envie et dans le mépris que méritent ceux qui s'enivrent de leur bonheur
  Màxima 18.
  • Tots tenim prou força per suportar els mals d'altri.
(en francès) Nous avons tous assez de force pour supporter les maux d'autrui.
  Màxima 19.
  • La filosofia triomfa fàcilment dels mals passats i dels mals futurs; però els mals presents triomfen d'ella.
(en francès) La philosophie triomphe aisément des maux passés et des maux à venir. Mais les maux présents triomphent d'elle.
  Màxima 22.
  • Calen més grans virtuts per a sostenir la bona fortuna que la dolenta.
(en francès) Il faut de plus grandes vertus pour soutenir la bonne fortune que la mauvaise.
  Màxima 25.
  • Ni el sol ni la mort poden mirar-se de fit a fit.
(en francès) Le soleil ni la mort ne se peuvent regarder fixement.
  Màxima 26.
  • La gelosia és, en certa manera, justa i raonable, perquè no tendeix sinó a conservar un bé que ens pertany, o que creiem que ens pertany; mentre que l'enveja és una passió que no pot sofrir el bé dels altres.
(en francès) La jalousie est en quelque manière juste et raisonnable, puisqu'elle ne tend qu'à conserver un bien qui nous appartient, ou que nous croyons nous appartenir; au lieu que l'envie est une fureur qui ne peut souffrir le bien des autres.
  Màxima 28.
  • Tenim més força que voluntat; i molt sovint, per a excusar-nos amb nosaltres mateixos, ens imaginem que les coses són impossibles.
(en francès) Nous avons plus de force que de volonté; et c'est souvent pour nous excuser à nous-mêmes que nous nous imaginons que les choses sont impossibles.
  Màxima 30.
  • La gelosia s'alimenta dels dubtes, i se torna passió o acaba tant aviat que es passa del dubte a la certesa.
(en francès) La jalousie se nourrit dans les doutes, et elle devient fureur, ou elle finit, sitôt qu'on passe du doute à la certitude.
  Màxima 32.
  • L'interès, que encega els uns, il·lumina als altres.
(en francès) L'intérêt, qui aveugle les uns, fait la lumière des autres.
  Màxima 40.
  • No tenim prou força per a seguir tota la nostra raó.
(en francès) Nous n'avons pas assez de force pour suivre toute notre raison.
  Màxima 42.
  • Encara que els homes se vanagloriin de llurs grans accions, molt sovint aquestes no són l'efecte d'un gran propòsit, sinó l'efecte de l'atzar.
(en francès) Quoique les hommes se flattent de leurs grandes actions, elles ne sont pas souvent les effets d'un grand dessein, mais des effets du hasard.
  Màxima 57.
  • La sinceritat és una expansió del cor.
(en francès) La sincérité est une ouverture de coeur.
  Màxima 62.
  • Si es jutja l'amor per la majoria dels seus efectes, s'assembla més a l'odi que a l'amistat.
(en francès) Si on juge de l'amour par la plupart de ses effets, il ressemble plus à la haine qu'à l'amitié.
  Màxima 72.
  • Només n'hi ha una mena d'amor, però n'hi ha mil còpies diferents.
(en francès) Il n'y a que d'une sorte d'amour, mais il y en a mille différentes copies.
  Màxima 74.
  • L'amor de la justícia, en la majoria dels homes, no és sinó el temor de sofrir la injustícia.
(en francès) L'amour de la justice n'est en la plupart des hommes que la crainte de souffrir l'injustice.
  Màxima 78.
  • El silenci és el partit més segur per a aquell qui desconfia d'ell mateix.
(en francès) Le silence est le parti le plus sûr de celui qui se défie de soi-même.
  Màxima 79.
  • És més vergonyós desconfiar dels amics que d'esser-ne enganyat.
(en francès) Il est plus honteux de se défier de ses amis que d'en être trompé.
  Màxima 84.
  • La netedat de l'esperit consisteix en pensar coses honestes i delicades.
(en francès) La politesse de l'esprit consiste à penser des choses honnêtes et délicates.
  Màxima 99.

Màximes (101-200)Modifica

  • L'esperit sempre és l'enganyador del cor
(en francès) L'esprit est toujours la dupe du coeur.
  Màxima 102.
  • Tots els que coneixen llur esperti no coneixen pas llur cor.
(en francès) Tous ceux qui connaissent leur esprit ne connaissent pas leur coeur..
  Màxima 103.
  • L'esperit no pot representar per gaire temps el paper de valerós.
(en francès) L'esprit ne saurait jouer longtemps le personnage du coeur.
  Màxima 108.
  • La joventut cambia ls seus gustos per l'ardor de la sang, i la vellesa conserva ls seus per la costum.
(en francès) La jeunesse change ses goûts par l'ardeur du sang, et la vieillesse conserve les siens par l'accoutumance.
  Màxima 109.
  • Com més s'estima una dóna, més aprop s'està d'odiar-la.
(en francès) Plus on aime une maîtresse, et plus on est près de la haïr.
  Màxima 111.
  • Els defectes de l'esperit augmenten, quan s'envelleix, igual que ls de la cara.
(en francès) Les défauts de l'esprit augmentent en vieillissant comme ceux du visage.
  Màxima 112.
  • Hi ha bons matrimonis, però no n'hi ha de deliciosos.
(en francès) Il y a de bons mariages, mais il n'y en a point de délicieux.
  Màxima 113.
  • Hi ha herois del bé i del mal.
(en francès) Il y a des héros en mal comme en bien.
  Màxima 185.
  • El que ens atrau en les noves amistats, més que el cansament de les antigues o el plaer del canvi, és la contrarietat que no ens admirin prou els qui ens coneixen massa i l'esperança de ser admirats per aquells qui no ens coneixen tant.
(en francès) Ce qui nous fait aimer les nouvelles connaissances n'est pas tant la lassitude que nous avons des vieilles ou le plaisir de changer, que le dégoût de n'être pas assez admirés de ceux qui nous connaissent trop, et l'espérance de l'être davantage de ceux qui ne nous connaissent pas tant.
  Màxima 178.

Màximes (201-300)Modifica

  • L'absència acaba amb les passions mediocres i augmenta les grans; de la mateixa manera com el vent apaga les espelmes i aviva el foc.
(en francès) L'absence diminue les médiocres passions, et augmente les grandes, comme le vent éteint les bougies et allume le feu.
  Màxima 276.

Màximes (301-400)Modifica

  • En les primeres passions les dones estimen l'amant, en les altres estimen l'amor.
(en francès) Dans les premières passions les femmes aiment l'amant, et dans les autres elles aiment l'amour.
  Màxima 471.

BibliografiaModifica