Josep Tarradellas i Joan

President de la Generalitat de Catalunya (1954-1980)

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, Baix Llobregat, 19 de gener de 1899 — Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, President de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit com a president de la Generalitat mentre era exiliat i el 1977 va retornar i presidir durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la nova Generalitat.

Infotaula de personaJosep Tarradellas i Joan
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Cervelló (Baix Llobregat)
19 de gener de 1899
Mort Barcelona
10 de juny de 1988 (89 anys)
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunista; vaig començar en el nacionalisme català d'esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l'existència nacional de Catalunya.[1]
  • El catalanisme era representat per un partit de dretes que tenia una posició molt clara contra el sindicalisme.[1]
Opinió personal on comenta que el catalanisme en aquella època era representat per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, mentre que el sindicalisme, representat per la CNT de Salvador Seguí i Rubinat, mantenien posicions anticatalanistes
  • La meva primera idea nacionalista potser venia de Masaryk, el primer president de la República txecoslovaca, que es pot considerar com el pare de les nacionalitats.[1]
Pensament sobre el nacionalisme democràtic després de les seves estades a Txecoslovàquia durant els anys 1923 i 1930
  • Jo voldria que comprenguéssiu que, sense que Catalunya treballi i produeixi, la guerra no es pot guanyar.[2]
  Barcelona, maig 1937.
Fragment del discurs arran dels Fets de Maig de 1937, on crida als treballadors a reempendre la seva feina per tal de guanyar la guerra
  • Vam veure la guerra perduda al signar-se el pacte de Munic.[2]
Pensament sobre el futur de la Guerra Civil Espanyola després del pacte de Munic, entre les democràcies europees i l'Alemanya d'Adolf Hitler

A l'exili modifica

  • Jo en les promeses que aquest darrer pugui fer no hi crec gens. Catalunya tindrà la seva llibertat amb la República o no hi haurà tal llibertat.[3]
Opinió sobre la possibilitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de Joan de Borbó i Battenberg, fill d'Alfons XIII
  • Si es tracta que ens deixin ballar sardanes, llegir el patufet i anar al futbol, això sí que crec que la monarquia és capaç de consentir-ho. Més enllà, però, no li tinc cap confiança.[3]
Opinió sobre la possibilitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII
  • No ha d'existir cap qüestió prèvia. Una sola: derribar Franco.[3]
  Conferència a Paris, 1952.

President de la Generalitat de Catalunya (1954-1980) modifica

 
La Generalitat de Catalunya ha de ser, agradi o no, el símbol de la nostra continuïtat.
 
El president Enric Prat de la Riba i el president Puig i Cadafalch mai representaren el poble de Catalunya, sinó solament la majoria d'una minoria pertanyent a determinada classe social.
  • La Generalitat de Catalunya ha de ser, agradi o no, el símbol de la nostra continuïtat. Tota solució sense comptar amb aquesta equivaldria a una renúncia vergonyosa i una profunda discòrdia entre els catalans. Això vol dir que és el president i solament aquest el que té el deure de representar-nos i ser interlocutor d'avui i de demà.[3]
  Carta a Jaume Miravitlles, 23 de juny de 1956.
Opinió on defensa la Generalitat i el President de la Generalitat com a institució representant de Catalunya
  • La Generalitat ha viscut estrictament del que els catalans d'Amèrica, especialment els de Mèxic, m'han donat aquests anys.[3]
Comentari del suport econòmic que rebé la Generalitat a l'exili dels catalans d'Amèrica
  Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969.
Opinió sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava als presidents Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch com a referents de la burgesia conservadora i regionalista
  • La Mancomunitat de Catalunya no tenia cap poder legislatiu, cap autoritat ni a la instrucció pública, ni en els municipis, ni a la justícia, ni a obres públiques, ni en l'ordre públic... Absolutament cap. Car una senzilla ordre de qualsevol dels quatre governadors civils que hi havia a Catalunya podia anul·lar una disposició de la Mancomunitat.[3]
  Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969.
Opinió sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista

Missatge del President de la Generalitat a tots els catalans (1956) modifica

  • Durant aquests disset anys de transplament i d'enyorances forçades, cap sofrença no ens ha estat estalviada; ni les malvestats que han endolat la Pàtria, ni el calvari que han patit els catalans, ni els trasbalsos de la guerra mundial.[4]
  • Catalans! No oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir allo que durant tants d'anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem.[4]

Restabliment de la Generalitat de Catalunya modifica

  • Tots volien el meu retorn, a condició que no tornés.[5]
Declaració sobre les tenses negociacions entre la Generalitat a l'exili i el Govern espanyol
  • Hem d'admetre la política d’aquells que a Catalunya són fervorosament nacionalistes i a Madrid fan tota mena de concessions i genuflexions al Govern i a l'oposició?[5]
  Declaració pública.
Discrepància amb en Jordi Pujol sobre la política de negociacions amb el Govern espanyol en el restabliment de la Generalitat
  Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1977.
Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat

Citacions sobre Josep Tarradellas modifica

  • Tu ets l'únic que pot formar govern amb la CNT.[2]
  Barcelona, 26 de setembre de 1936. — Lluís Companys
Comentari del President de la Generalitat, Lluís Companys, després d'anomenar-lo conseller primer (cap de Govern) de la Generalitat de Catalunya
  • Us entendreu. És com tu: és un animal polític.[5]
(en castellà) Os vais a entender. Es como tú: es un animal político.
  1977. — Carles Sentís
Resposta del periodista Carles Sentís a Adolfo Suárez sobre la personalitat de Josep Tarradellas, abans de la primera entrevista entre els dos presidents
  • Amb aquest vell tossut no hi ha res a fer.[5]
(en castellà) Con este viejo tozudo no hay nada que hacer.
  Palacio de la Moncloa, 27 de juny de 1977. — Adolfo Suárez
Opinió d'Adolfo Suárez després d'una entrevista amb Josep Tarradellas a Madrid, sobre les negociacions del restabliment de la Generalitat a l'exili, on no van arribar a cap acord concret

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Martí Vallverdú, 2010, p. 7-16.
  2. 2,0 2,1 2,2 Martí Vallverdú, 2010, p. 17-40.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Martí Vallverdú, 2010, p. 41-54.
  4. 4,0 4,1 Tarradellas i Joan, Josep. «Missatge del President de la Generalitat a tots els catalans». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1956. [Consulta: 8 desembre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Martí Vallverdú, 2010, p. 67-75.
  6. «40 aniversari del retorn de Josep Tarradellas de l'exili». TV3, 23-10-2017. [Consulta: 27 juny 2020].

Bibliografia modifica