Salvador Seguí i Rubinat

Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 — Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX. Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè.

Infotaula de personaSalvador Seguí i Rubinat
Salvador Segui (CNT).JPG
Salvador Seguí
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Lleida (Segrià)
23 de setembre de 1887
Mort Barcelona
10 de març de 1923 (35 anys)
Ocupació Anarcosindicalista, polític i sindicalista
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.[1]
  Discurs a l'Ateneu de Madrid, 1919.

ReferènciesModifica

  1. Foix, Pere. Apòstols i mercaders: seixanta anys de lluita social a Catalunya. 2a ed. Barcelona: Nova Terra, 1976, p. 99-100. ISBN 9788496044906.