Josep Maria Valls i Vicens

Escriptor, banquer i advocat català
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Josep Maria Valls i Vicens (Barcelona, 1854 — Barcelona, 1907) fou un escriptor català.

Infotaula de personaJosep Maria Valls i Vicens
Josep Maria Valls i Vicens (1907).jpg
Josep Maria Valls i Vicens (1907)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
5 de febrer de 1854
Mort Barcelona
26 de juny de 1907 (53 anys)
Ocupació Escriptor i advocat
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch (1878)Modifica

  • De las cosas mes insignificants y petitas naixen á voltas y n' esdevenen fets trascendentals é importants; lo que á primer cop de vista sembla fútil y ridícul, temps á venir se torna en lo de major estima y distinció.[1]
  • La jovenesa vol dir impremeditació, foch, il·lusions, perquè encara no s' han sufert los desenganys qu' acompanyan á la envellida etat.[1]
  • Quan l' entusiasme sobra; quan la bona voluntat es abundosa, no hi ha imposibles.[1]

Citacions sobre Josep Maria Valls i VicensModifica

  • ... la seua producció fou extensa i copiosa, tan extensa i copiosa com... totalment oblidada.[2]
(en castellà) ... su producción fue extensa y copiosa, tan extensa y copiosa como... totalmente olvidada.
  «Triunfantes y olvidados», a la La Vanguardia, 10 de novembre de 1912. — Artur Masriera i Colomer

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Valls i Vicens, Josep Maria. Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch. Barcelona: Imprenta de "La Renaixensa", 1878. 
  2. Cattini, Giovanni C. «Literatura i política catalanista: Josep Maria Valls i Vicens als inicis de la Restauració.». Cercles: revista d'història cultural, 7, (2004), pàg. 140.[Enllaç no actiu]