Josep-Lluís Carod-Rovira
polític català
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que fou vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004. Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit del que fou president entre el 2004 i el 2008.
 Carod-Rovira | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Cambrils (Baix Camp), 17 de maig de 1952 (72 anys) |
| Ocupació | Polític, filòleg, sociòleg i periodista |
 | |
Citacions
modifica- L'anticatalanisme és un element de la centralitat política espanyola.[1]
Carod.cat.
- Ser català no és una herència. És una opció.[1]
- Carod.cat.
- Catalunya és incompatible amb Espanya perquè és un Estat que no permet l'exercici de les llibertats.[2]
- Barcelona, 11 de setembre de 2007.
- Catalunya no està disposada a tolerar més imposicions. No és una ONG solidària, és un país que té necessitats socials i objectius de modernització per aconseguir, i per tant està cansada de ser la fabrica d'impostos d'Espanya.[3]
- Le Soler (França), 30 d'agost de 2008.
- Els successius governs espanyols han concebut Catalunya com una font segura de finançament, però ha arribat l'hora que els catalans decidim si ens convé o no (seguir sent-ho).[3]
- Le Soler (França), 30 d'agost de 2008.
Articles d'opinió
modifica- Hem normalitzat la propietat del país: ara, el país és de tots.[4]
- Avui, 6 de juny de 2010.
- Han fet servir els jardins públics com a urinari, han pintat el monument al President Macià i han donat una imatge del país marginal, xavacana i basta. Potser es tractava d’això, ben mirat... Aquesta és la Catalunya que volem?[5]
- Tenen, els espanyols, tot el dret del món a indignar-se. Però si volen fer-ho, com a espanyols, el millor és que no s'equivoquin en el mapa i es manifestin, s’indignin, es pixin, pintin, escridassin i insultin, allà on els correspon: al seu país[5]
- En tot moment vam defensar la inconveniència de la via militar, per motius ètics i polítics, i vam fer l'elogi de la via democràtica, l'única capaç d'articular una majoria per a la independència que fos respectada a nivell internacional i davant la qual Espanya no tindria més remei que negociar la partició de l'Estat i la secessió.[6]
- El Punt Avui, 21 d'octubre de 2011.
Sobre el català
modifica- Si nosaltres no valorem el que és nostre, ningú ho farà per nosaltres.[7]
- Ningú no té per què avergonyir-se d'allò que estima perquè és seu. Una llengua només s'estima de debò si es fa servir.[7]
- La llengua és de tots. No és més de Catalunya que d'un altre territori de parla catalana.[7]
- El català funciona com una veritable llengua nacional que parla tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers.[7]
- Hem sobreviscut al pas del temps, no des de la imposició del monolingüisme, sinó per la convicció de les persones que l'han volgut fer seva.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Josep-Lluís Carod-Rovira». Josep-Lluís Carod-Rovira, cop. 2009. Arxivat de l'original el 1287859695. [Consulta: 17 setembre 2012].
- ↑ «Carod: "Catalunya és incompatible amb Espanya" perquè aquesta "no respecta les llibertats"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 11-09-2007. [Consulta: 14 març 2012].[]
- ↑ 3,0 3,1 «Carod: "Catalunya està cansada de ser la fàbrica d'impostos d'Espanya"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 30-08-2008. [Consulta: 14 març 2012].[]
- ↑ Virgo, Xevi; González, David. «Entrevista: Josep-Lluís Carod-Rovira Vicepresident del govern de la Generalitat». Avui. Barcelona: Diari Avui, 06-06-2010. Arxivat de l'original el 1315522931. [Consulta: 14 març 2012].
- ↑ 5,0 5,1 Carod-Rovira, Josep-Lluís. «Indignació espanyola». Nació Digital.cat. Barcelona: GrupNacióDigital, 16-06-2011. Arxivat de l'original el 1334545063. [Consulta: 14 març 2012].
- ↑ Carod-Rovira, Josep-Lluís. «"De Perpinyà a Aiete", article de Josep-Lluís Carod-Rovira». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 21-10-2011. [Consulta: 14 març 2012].[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 36. ISBN 978-84-92718-67-2.