Anticatalanisme

rebuig a les característiques i als interessos nacionals catalans

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió per Catalunya, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans.

Anticatalanisme
262212888 805b4a1711 o.jpg
Pancarta de Boicot als productes catalans
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Són els catalans avortament monstruós de la política. Lliures sense senyor...[1][2]
(en castellà) Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda.
  La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero, 1640. — Francisco de Quevedo
  • Gossos catalans! No sou digne del so que us il·lumina![2]
(en castellà) ¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!
D'autoria incerta, segons la font de consulta, s'atribueix a diferents personatges. Segons una versió, l'hauria pronunciada el canonge de Salamanca José Artero en una missa celebrada a la catedral de Tarragona el gener de 1939. Segons una altra font, l'atribueix a Wenceslao González Oliveros, governador de Barcelona entre el 1939 i el 1940 i, segons una tercera, l'hauria pronunciada el coronel Antonio Aymat el 1939.
  • Tots els catalans són una merda.[2]
(en castellà) Todos los catalanes son una mierda.
  Església de Sant Ildefons (Barcelona), 21 de juny de 1959. — Luis Martínez de Galinsoga
Durant el sermó predicat en català, el director del periòdic La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, es va aixecar ostensiblement dirigint-se a la sagristia, per protestar que el sermó es fes en català. El sacerdot li va explicar que els diumenges es feien sis misses en castellà i dues en català, tot i que la majoria de feligresos eren de parla catalana. Galinsoga va respondre: «pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda», i li va allargar una targeta de visita. Sortint de l'església va pronunciar aquesta frase.

ReferènciesModifica

  1. Quevedo, Francisco de. «La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero». A: Obras de Don Francisco de Quevedo Villegas. Madrid: Imprenta y estereotípia de M. Rivadeneyra, 1852, p. 281-286. [Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 Alonso, Raquel «Les 10 frases més polèmiques sobre els catalans» (en català). Sàpiens, (20-06-2017) [Consulta: 9 abril 2018].