Joaquim Xicoy i Bassegoda
polític català
Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 15 de setembre de 1925 — Barcelona, 16 de novembre de 2006) fou un advocat i polític català. President del Parlament de Catalunya (1988-1995).
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 15 de setembre de 1925 |
| Mort |
Barcelona, 16 de novembre de 2006 (81 anys) |
| Ocupació | Polític i advocat |
 | |
Citacions
modificaPresident del Parlament de Catalunya (1988-1995)
modificaDiscurs inaugural com a President del Parlament de Catalunya (1988)
modificaRecull de citacions del discurs inaugural de Joaquim Xicoy com a President del Parlament de Catalunya el 16 de juny de 1988:
- En començar la sessió, la Cambra, a proposta del seu President d'Edat, ha tributat merescut homenatge al Molt Honorable senyor Josep Tarradellas i Joan, recentment traspassat: cent catorzè President de la Generalitat, fou flama de l'esperança en la llarga nit de Catalunya, gran patriota, coratjós i eficaç negociador en els difícils moments del restabliment de la Generalitat en la transició democràtica. La història, en la qual definitivament ha entrat, li farà, sens dubte, justícia.[1]
- En aquest moment en què inaugurem amb plena normalitat democràtica —i subratllo la paraula «normalitat»— una nova legislatura de la Generalitat restablerta, em permeto recordar els principis i valors superiors en què s'inspira el nostre Estatut i que figuren en el seu preàmbul: la llibertat, la justícia i la igualtat.[1]
- Aquesta institució pertany a tots per igual, perquè pertany a tot el poble català; ningú no la pot fer seva, ni utilitzar ni instrumentalitzar-la per a finalitats alienes a les assenyalades en el nostre Estatut.[1]
- En aquests moments de joia íntima que m'envaeix per l'immens honor que m'acabeu de concedir en designar-me per a la Presidència de la Cambra, només una preocupació projecta ombra al meu esperit: sabré estar al seu nivell? M'han posat el llistó molt alt, i demano a tots que m'hi ajudin.[1]
- Hem de ser conscients que som hereus del nostre gloriós passat democràtic que s'endinsa en la llunyania dels temps: des de les Assemblees de Pau i Treva, de què el 1971 se n'enorgullia Pau Casals davant l'ONU, fins al Parlament de la legislatura recentment extingida, passant per la Generalitat republicana i per les Corts Generals, que ja en el segle XIII tingueren el que avui en diríem caràcter constitucional.[1]
