Espelma
Una espelma, candela, ciri o bugia és un cilindre de cera, greix o parafina amb una metxa o ble que puja per l'interior de dalt a baix per encendre's, i que serveix com a font d'il·luminació.
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
![]() | |
Detalls | |
Tipus |
portable light source (en) ![]() |
Ús | il·luminació |
![]() |
CitacionsModifica
- L'absència acaba amb les passions mediocres i augmenta les grans; de la mateixa manera com el vent apaga les espelmes i aviva el foc.[1]
- (en francès) L'absence diminue les médiocres passions, et augmente les grandes, comme le vent éteint les bougies et allume le feu.
- Màximes (Réflexions ou sentences et maximes morales). Màxima 284, 1664. — François de La Rochefoucauld
Dites popularsModifica
Frases fetes i locucionsModifica
- Acabar-se la candela.[2]
- Acabar-se el termini per a obtindre o per a fer alguna cosa.
- Anar [o dir-li] en candela.[2]
- Anar a algú molt bé els seus negocis o altres assumptes, afavorir-lo la sort.
- Dret en candela.[2]
- En línia recta.
- Fer d'espelma.[4]
- Acompanyar una parella d'enamorats per vigilar-los.
- Més dret que una candela.[3]
- Molt dret, completament recte (Mall., Men.).
- No pendre candela a un enterro.[3]
- No arriscar-se a intervenir en un assumpte que no importa (Mall.).
ReferènciesModifica
- ↑ La Rochefoucauld, François de. Réflexions ou sentences et maximes morales. Paris: Claude Barbin, 1664.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Candela». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Espelma». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.