Dolçor
La dolçor és la qualitat de dolç, un dels cinc gustos bàsics, l'únic que és acceptat de manera global com a plaent. També és tot allò que causa als sentits o a l'esperit una impressió anàloga a la que produeix al gust el sucre i la mel; és a dir, sensació suau, tendre, plàcida, amorosa, de bon treballar, agradable, sense violència.
Mel cristal·litzada vessant | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Dites populars
modifica- Agres i dolces, els collons m'espolses.[2]
- Es diu per a referir-se a una situació en que sempre es perd, en que no hi ha una altra opció que sortir malament.
- Es diu de qui no comparteix els cànons de la majoria i resulta estrambòtic i estrany als altres.
- Amb l'amargor de la malaltia es coneix la dolçor de la salut.[2]
- Boca amarga no pot llançar saliva dolça.[2]
- (var.) Boca amarga no pot escopir saliva mel.[2]
- Qui està disgustat, és normal que manifeste el disgust.
- (var.) Qui menja dolç, caga agre.[1]
- Significa que el menjar dolç és malsà.
- Saber coses no sobra mai.
Frases fetes i locucions
modifica- Amb sinceritat, amb vertader impuls interior.
- Arribar al punt dolç.[2]
- Arribar en el moment més favorable.
- Dolç com un sucre.[3]
- Ésser una cosa molt dolça.
- Fer-nos sentir millor, una cosa.
- Ésser dolç com l'arrop.[4]
- Ésser dòcil i pacífic.
- Ésser més dolç que mel.[5]
- Ésser una cosa molt dolça o agradable.
- Fer la boca dolça.[2]
- Donar [a algú] coses dolces o agradoses.
- Guanyar els diners sense gaire esforç
- Mamar-se-les dolces.[2]
- No haver-se d'afanyar quasi o gens per a gaudir d'un avantatge, un profit, etc.
- No fer dolç ni salat.[1]
- Fer les coses d'una manera equilibrada, ni molt bé ni malament.
- Pegar mes voltes que un dolçainer[2]
- Caminar molt buscat alguna cosa i no trobar-ho.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dolç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sucre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «sucre». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.