La dolçor és la qualitat de dolç, un dels cinc gustos bàsics, l'únic que és acceptat de manera global com a plaent. També és tot allò que causa als sentits o a l'esperit una impressió anàloga a la que produeix al gust el sucre i la mel; és a dir, sensació suau, tendre, plàcida, amorosa, de bon treballar, agradable, sense violència.

Dolçor
Mel cristal·litzada vessant
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) Ningú de lo dolç s'amarga.[1]
  Vol dir que tothom està content de rebre obsequis.
  • Agres i dolces, els collons m'espolses.[2]
  Es diu per a referir-se a una situació en que sempre es perd, en que no hi ha una altra opció que sortir malament.
  • Al gust estragat, el dolç li és amarg [o salat].[2]
  Es diu de qui no comparteix els cànons de la majoria i resulta estrambòtic i estrany als altres.
(var.) Boca amarga no pot escopir saliva mel.[2]
  Qui està disgustat, és normal que manifeste el disgust.
  • Com més sucre, més dolç.[1]
  • Dolç a sa boca, amarg an es cos.[1]
(var.) Qui menja dolç, caga agre.[1]
  Significa que el menjar dolç és malsà.
  • La cultura és com el sucre; encara que n'hi hagi poc dóna dolçor.[2]
  Saber coses no sobra mai.
  • Lo dolç fa cucs.[1]
  • Qui guisa dolç, guisa per a molts.[1]
(var.) Qui guisa salat, guisa per al gat.
  Cuinant amb poca sal, sempre hi ha el remei d'afegir-n'hi si n'hi volen, mentres que cuinant salat ja no té remei.

Frases fetes i locucions

modifica
  Amb sinceritat, amb vertader impuls interior.
  • Arribar al punt dolç.[2]
  Arribar en el moment més favorable.
  • Dolç com un sucre.[3]
  Ésser una cosa molt dolça.
  Fer-nos sentir millor, una cosa.
  • Ésser dolç com l'arrop.[4]
  Ésser dòcil i pacífic.
  • Ésser més dolç que mel.[5]
  Ésser una cosa molt dolça o agradable.
  • Fer la boca dolça.[2]
  Donar [a algú] coses dolces o agradoses.
  Guanyar els diners sense gaire esforç
  • Mamar-se-les dolces.[2]
  No haver-se d'afanyar quasi o gens per a gaudir d'un avantatge, un profit, etc.
  • No fer dolç ni salat.[1]
  Fer les coses d'una manera equilibrada, ni molt bé ni malament.
  • Pegar mes voltes que un dolçainer[2]
  Caminar molt buscat alguna cosa i no trobar-ho.

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dolç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2024].
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sucre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. «sucre». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.