Constitució Espanyola de 1812

Llei espanyola

La Constitució Espanyola de 1812 o Constitució de Cadis fou la primera constitució política de la monarquia, redactada i aprovada per les Corts de Cadis el 1812. De caràcter liberal, fou promulgada per la regència del regne el 19 de març de 1812 (diada de Sant Josep,) i per això fou coneguda popularment com "La Pepa".

Constitució Espanyola de 1812
Const. Cádiz.JPG
Portada de la Constitució Espanyola de 1812
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

Títol I. De la Nació espanyola i dels espanyolsModifica

Capítol I. De la Nació espanyolaModifica

Article 1

(en castellà) La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios.

Article 2

  • La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser patrimoni de cap família ni persona.
(en castellà) La Nación española es libre e independiente, y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona.

Article 3

  • La soberania resideix essencialment en la Nació.
(en castellà) La soberanía reside esencialmente en la Nación.

Capítol II. Dels espanyolsModifica

Article 6

  • L'amor de la Pàtria és una de les principals obligacions de tots els espanyols.
(en castellà) El amor de la Patria es una de las principales obligaciones de todos los españoles.

Article 7

  • Tot espanyol està obligat a ser fidel a la Constitució.
(en castellà) Todo español está obligado a ser fiel a la Constitución.

Títol II. Del territori de les Espanyes, la seva religió i govern i dels ciutadans espanyolsModifica

Capítol I. Del territori de les EspanyesModifica

Article 10

  • El territori espanyol comprèn a la Península amb les seves possessions i illes adjacents: Aragó, Astúries, Castella la Vella, Castella la Nova, Catalunya, Còrdova, Extremadura, Galícia, Granada, Jaén, Lleó, Molina, Múrcia, Navarra, Províncies Vascongades, Sevilla i València, les Illes Balears i les Canàries amb les altres possessions d'Àfrica. En l'Amèrica septentrional: Nova Espanya amb la Nova-Galícia i península de Yucatán, Guatemala, províncies internes d'Orient, províncies internes d'Occident, illa de Cuba amb les dues Florides, la part espanyola de l'illa de Santo Domingo i l'illa de Puerto Rico amb les altres adjacents a aquestes i al continent en un i altre mar. En l'Amèrica meridional, la Nova Granada, Veneçuela, el Perú, Xile, províncies del Riu de la Plata, i totes les illes adjacents al mar Pacífic i a l'Atlàntic. A l'Àsia, les illes Filipines, i les que depenen del seu govern.
(en castellà) El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas adyacentes: Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Cataluña, Córdoba, Extremadura, Galicia, Granada, Jaén, León, Molina, Murcia, Navarra, Provincias Vascongadas, Sevilla y Valencia, las Islas Baleares y las Canarias con las demás posesiones de África. En la América septentrional: Nueva España con la Nueva-Galicia y península de Yucatán, Guatemala, provincias internas de Oriente, provincias internas de Occidente, isla de Cuba con las dos Floridas, la parte española de la isla de Santo Domingo y la isla de Puerto Rico con las demás adyacentes a éstas y al continente en uno y otro mar. En la América meridional, la Nueva Granada, Venezuela, el Perú, Chile, provincias del Río de la Plata, y todas las islas adyacentes en el mar Pacífico y en el Atlántico. En el Asia, las islas Filipinas, y las que dependen de su gobierno.

Capítol II. De la religióModifica

Article 12

  • La religió de la Nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única verdadera. La Nació la protegeix per lleis sàvies i justes i prohibeix l'exercici de qualsevol altre.
(en castellà) La religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera. La Nación la protege por leyes sabias y justas y prohíbe el ejercicio de cualquiera otra.

Capítol III. Del GovernModifica

Article 13

  • L'objecte del Govern és la felicitat de la Nació, ja que la finalitat de tota societat política no és altre que el benestar dels individus que la formen.
(en castellà) El objeto del Gobierno es la felicidad de la Nación, puesto que el fin de toda sociedad política no es otro que el bienestar de los individuos que la componen.

Article 14

  • El Govern de la Nació espanyola és una Monarquía moderada hereditaria.
(en castellà) El Gobierno de la Nación española es una Monarquía moderada hereditaria.

Article 15

  • La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei.
(en castellà) La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.

Article 16

  • La potestad d'executar les lleis resideix en el Rei.
(en castellà) La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.

Títol IV. Del ReiModifica

Capítol I. De la inviolabilitat del Rei, i la seva autoritatModifica

Article 168

  • La persona del Rei és sagrada i inviolable, i no està subjecte a responsabilitat.
(en castellà) La persona del Rey es sagrada e inviolable, y no está sujeta a responsabilidad.

Article 169

  • El Rei tindrà el tractament de Majestat Catòlica.
(en castellà) El Rey tendrá el tratamiento de Majestad Católica.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica