Coia Valls i Loras
Escriptora catalana
Coia Valls i Loras (Reus, 1960) és una escriptora especialitzada en la novel·la històrica, actriu, professora d'educació especial i logopeda catalana.
.jpg) Coia Valls a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus (2015) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Reus (Baix Camp), 1960 (63/64 anys) |
| Ocupació | Escriptora, actriu, professora i pedagoga |
 | |
Citacions
modifica- (en castellà) La lejanía es sinónimo de otro futuro posible.
Cambio 16, 28 de març de 2011.
- Trepitjar carrers que porten el nom d’aquell moment i pensar-los farcits de tot allò que els conformava: botes, espases, cordes, telers… Intentar atrapar algun aroma que encara vagareja per l’aire.[2]
- La finestra digital, 12 d'abril de 2012.
- Viatjar és viure. La vida és una metàfora del viatge. [...] M’atreu el moviment que porta implícit i la quietud que conté, imprescindible per amarar-se de la realitat desconeguda i interpel·lar-se sobre el que vius.[3]
- L'illa dels llibres, 30 de març de 2016.
- El viatge és de veritat quan es posa en funcionament una determinada alquímia a l'interior de les persones, que provoca que quan un torna a casa sigui una persona diferent.[4]
- (en castellà) El viaje es de verdad cuando se pone en funcionamiento una determinada alquimia en el interior de las personas, que provoca que cuando uno regresa a casa sea una persona diferente.
- La Vanguardia, 18 d'abril de 2016.
La cuinera (2014)
modifica- Beu de totes les fonts! No et cenyeixis al que està de moda o al que altres et diuen que ho està. No hi ha només un paisatge, ni tampoc hi ha un de superior. Llança't a descobrir-los tots i no menyspreïs cap per la seva senzillesa o extravagància. Observa la gent en el seu fer i desfer de cada dia i aprofita tot el que té de bo cada lloc. Contrasta maneres de fer i troba la teva, la cuina, com la vida, és moviment.[5]
- De vegades la vida fa pujada i les coses es torcen sense qui hi puguis fer res. O, simplement et deixes arrossegar cansada d'aferrar-te a la crinera d'un somni.[5]
- He descobert que moltes vegades no és tan sols la vista el que et fa saber la veritat de les coses.[5]
- Hi ha moltes maneres de tornar, de marxar i, també de quedar-se...[5]
El mercader. El despertar d'una nova Barcelona (2015)
modifica- En aquell infern es coïen pans doblers i pans dinals, però també moltes altres coses. Sovint la flaire dels tortells, de cassoles de carn o de peix es barrejaven amb la cocció d'herbes al pis de dalt. Emulsionat amb la fortor de les deixalles que es podrien al carrer o amb els excrements de persones i animals, sovint provocaven el vòmit.[6]
Referències
modifica- ↑ Blanco, 2011, p. 60-61.
- ↑ Sánchez, Núria «Entrevista a Coia Valls» (en català). La finestra digital, (12-04-2016) [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ Milian, Jordi «Entrevista: Coia Valls ‘viatjar és viure perquè la vida és una metàfora del viatge’» (en català). L'illa dels llibres, (30-03-2016) [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ Dalmases, Irene «Coia Valls: Etheria fue una mujer valiente, curiosa, que llegó a Tierra Santa» (en castellà). La Vanguardia, (18-04-2016) [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Valls, 2014.
- ↑ Valls, 2015.
Bibliografia
modifica- Blanco, Natalio «Entrevista a Coia Valls» (en castellà). Cambio 21. Grupo EIG, 2052, (28-03-2011). ISSN: 0211-285X [Consulta: 19 desembre 2016].
- Valls, Coia. La cuinera. Barcelona: Ediciones B, 2014. ISBN 9788466654555.
- Valls, Coia. El mercader. El despertar d'una nova Barcelona (en català). Barcelona: Ediciones B, 2015. ISBN 9788490190296.