Claudi
quart emperador pertanyent a la dinastia Julio-Claudio
Tiberiu Claudi Neró Germànic [Tiberius Claudius Nero Germanicus] (Lió, 1 d'agost de 10 aC — Roma, 13 d'octubre de 54 dC) fou un emperador romà (41-54 dC).
Bust de Claudi | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Lugdúnum, 1 d'agost de 10 aC |
Mort |
Roma, 13 d'octubre de 54 dC (63 anys) |
Ocupació | Polític, historiador, àugur i escriptor |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions sobre Claudi
modifica- La seva mare, Antònia, solia dir d'ell que era un avortó d'home, que la naturalesa no l'havia acabat, sinó sols començat, i, quan tractava algú de ximple, deia que era més bàmbol que el seu fill Claudi.[1]
- (en llatí) Mater Antonia portentum eum hominis dictitabat, nec absolutum a natura, sed tantum incohatum; ac si quem socordiae argueret, stultiorem aiebat filio suo Claudio.
- Vides dels dotze Cèsars. Claudi. § III. — Suetoni
- La seva germana Livil·la, com hagués sentit dir que algun dia seria emperador, va declarar públicament i clara la seva repugnància a una sort tan iniqua per al poble romà i tan immerescuda.[1]
- (en llatí) Soror Livilla cum audisset quandoque imperaturum, tam iniquam et tam indignam sortem p. R. palam et clare detestata est.
- Vides dels dotze Cèsars. Claudi, § III. — Suetoni
- El pobre noi és poc afortunat, perquè en els afers seriosos, quan el seu esperit no s'esgarria, ben bé que li surt la noblesa de la seva ànima.[1]
- (en llatí) Misellus ἀτυχεῖ nam ἐν τοῖς σπουδαίοις, ubi non aberravit eius animus, satis apparet ἡ τῆς ψυχῆς αὐτοῦ εὐγένεια.
- Vides dels dotze Cèsars. Claudi, § IV. — August
- (en llatí) Primus Caesarum fidem militis etiam praemio pigneratus.
- Vides dels dotze Cèsars. Claudi, § IX. — Suetoni
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Suetoni. Vides de Calígula, Claudi i Neró. Barcelona: Edicions 62, Alpha, 2010. ISBN 9788429763164.