Ciropèdia
obra de Xenofont
La Ciropèdia és una obra literària publicada per l'escriptor grec Xenofont al s. IV aC. Narra la història i vida del rei persa Cir el Gran, com també de la seva trajectòria militar i política.
Κύρου παιδεία | |
---|---|
Projectes germans | |
Multimèdia a Commons | |
Dades generals | |
Autor | Xenofont |
Citacions
modificaLlibre I
modifica- Una vegada se'm va acudir de pensar quantes democràcies foren enderrocades per aquells que preferien ésser governats en règims que no fossin el democràtic.[1]
- (en grec) ἔννοιά ποθ᾽ ἡμῖν ἐγένετο ὅσαι δημοκρατίαι κατελύθησαν ὑπὸ τῶν ἄλλως πως βουλομένων πολιτεύεσθαι μᾶλλον ἢ ἐν δημοκρατίᾳ.
- Ciropèdia. Cap. I.
- No tinc notícia que mai cap ramat s'hagi revoltat contra el seu pastor ni amb la intenció de no obeir-lo, ni per no permetre que facin ús de llur fruit, ans bé els ramats són més esquerps amb els estranys que no amb aquells que els comanden i es beneficien d'ells.[1]
- (en grec) ἔτι τοίνυν οὐδεμίαν πώποτε ἀγέλην ᾐσθήμεθα συστᾶσαν ἐπὶ τὸν νομέα οὔτε ὡς μὴ πείθεσθαι οὔτε ὡς μὴ ἐπιτρέπειν τῷ καρπῷ χρῆσθαι, ἀλλὰ καὶ χαλεπώτεραί εἰσιν αἱ ἀγέλαι πᾶσι τοῖς ἀλλοφύλοις ἢ τοῖς ἄρχουσί τε καὶ ὠφελουμένοις ἀπ᾽ αὐτῶν.
- Ciropèdia. Cap. I.
- Els homes contra ningú no es revolten amb més violència que contra aquells que veuen que pretenen dirigir-los.[1]
- (en grec) ἄνθρωποι δὲ ἐπ᾽ οὐδένας μᾶλλον συνίστανται ἢ ἐπὶ τούτους οὓς ἂν αἴσθωνται ἄρχειν αὑτῶν ἐπιχειροῦντας.
- Ciropèdia. Cap. I.
- (en grec) ὅτε μὲν δὴ ταῦτα ἐνεθυμούμεθα, οὕτως ἐγιγνώσκομεν περὶ αὐτῶν, ὡς ἀνθρώπῳ πεφυκότι πάντων τῶν ἄλλων ῥᾷον εἴη ζῴων ἢ ἀνθρώπων ἄρχειν.
- Ciropèdia. Cap. I.
- Governar homes no és cap tasca impossible ni difícil si es amb coneixement.[1]
- Ciropèdia. Cap. I.
- Els ingrats són els més negligents amb els déus, els pares, la pàtria i els amics. A la ingratitud segueix sobretot el desvergonyiment i aquest sembla la millor guia de tots els vicis.[1]
- (en grec) οἴονται γὰρ τοὺς ἀχαρίστους καὶ περὶ θεοὺς ἂν μάλιστα ἀμελῶς ἔχειν καὶ περὶ γονέας καὶ πατρίδα καὶ φίλους. ἕπεσθαι δὲ δοκεῖ μάλιστα τῇ ἀχαριστίᾳ ἡ ἀναισχυντία: καὶ γὰρ αὕτη μεγίστη δοκεῖ εἶναι ἐπὶ πάντα τὰ αἰσχρὰ ἡγεμών.
- Ciropèdia. Cap. II.
- (en grec) ἐπεὶ δὲ ἔφη τὸ μὲν νόμιμον δίκαιον εἶναι, τὸ δὲ ἄνομον βίαιον,
- Ciropèdia. Cap. III. — Cir II de Pèrsia
- Tot allò que els déus concedeixen els homes ho fan millor coneixent-ho que no ignorant-ho.[1]
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
- El governant ha de distingir-se dels seus subordinats no portant una vida fàcil, sinó prevenint i essent amant del treball.[1]
- (en grec) ἐγὼ δὲ οἶμαι, ἔφη, τὸν ἄρχοντα οὐ τῷ ῥᾳδιουργεῖν χρῆναι διαφέρειν τῶν ἀρχομένων, ἀλλὰ τῷ προνοεῖν καὶ φιλοπονεῖν.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
- Un exèrcit, si vol complir el seu deure, no ha de parar mai de causar danys als enemics i fer-se bé a si mateix.[1]
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
- En un exèrcit hi ha moltíssimes boques, es posa en marxa amb molt pocs mitjans i gasta a dojo tot el que rep. De manera que no convé que l'exèrcit estigui mai ociós.[1]
- (en grec) πλεῖστά τε γὰρ τὰ ἐσθίοντα ἐν στρατιᾷ καὶ ἀπ᾽ ἐλαχίστων ὁρμώμενα καὶ οἷς ἂν λάβῃ δαψιλέστατα χρώμενα, ὥστε οὔποτε ἀργεῖν δεήσει στρατιάν.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
- Per a infondre coratge als soldats em sembla que no hi ha res més adient que poder donar esperances als homes.[1]
- (en grec) εἴς γε τὸ προθυμίαν ἐμβαλεῖν στρατιώταις οὐδέν μοι δοκεῖ ἱκανώτερον εἶναι ἢ τὸ δύνασθαι ἐλπίδας ἐμποιεῖν ἀνθρώποις.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
- El general s'ha d'abstenir d'afirmar allò que ell no sàpiga amb certesa, i que els altres subordinats no puguin dir i executar. Ell ha de mantenir en la més bona reputació possible les seves exhortacions amb vistes als més grans perills.[1]
- (en grec) ἀλλὰ τοῦ μὲν αὐτὸν λέγειν ἃ μὴ σαφῶς εἰδείη εἴργεσθαι δεῖ, ὦ παῖ, ἄλλοι δ᾽ ἐνετοὶ λέγοντες ταὔτ᾽ ἂν διαπράττοιεν: τὴν δ᾽ αὐτοῦ παρακέλευσιν εἰς τοὺς μεγίστους κινδύνους δεῖ ὡς μάλιστα ἐν πίστει διασῴζειν.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
- En totes les circumstàncies l'estímul més eficaç per a l'obediència és elogiar i honorar aquell que obeeix i menysprear el desobedient.[1]
- (en grec) καὶ τοίνυν κατανοῶν περὶ τούτων ἐν πᾶσιν ὁρᾶν μοι δοκῶ τὸ προτρέπον πείθεσθαι μάλιστα ὂν τὸ τὸν πειθόμενον ἐπαινεῖν τε καὶ τιμᾶν, τὸν δὲ ἀπειθοῦντα ἀτιμάζειν τε καὶ κολάζειν.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
- Els homes obeeixen de bon cor aquella persona que consideren que entén més que no ells mateixos pel que fa a llurs interessos.[1]
- (en grec) ὃν γὰρ ἂν ἡγήσωνται περὶ τοῦ συμφέροντος ἑαυτοῖς φρονιμώτερον ἑαυτῶν εἶναι, τούτῳ οἱ ἄνθρωποι ὑπερηδέως πείθονται.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
- És més propi d'un home assenyat tenir cura del que cal que no negligir-ho.[1]
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
- El cap ha d'ésser en tots els aspectes més ferm que no els seus comandants.[1]
- (en grec) λέγεις σύ, ἔφη, ὦ πάτερ, ὡς καὶ καρτερώτερον δεῖ πρὸς πάντα τὸν ἄρχοντα τῶν ἀρχομένων εἶναι.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cir II de Pèrsia
- Els homes escullen les seves empreses basant-se en simples conjectures sense saber de quina els pots venir el bé.[1]
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
- La saviesa humana no sap escollir el millor per cap mitjà més segur que fent hom allò que a sort li pertoca.[1]
- (en grec) οὕτως ἡ ἀνθρωπίνη σοφία οὐδὲν μᾶλλον οἶδε τὸ ἄριστον αἱρεῖσθαι ἢ εἰ κληρούμενος ὅ τι λάχοι τοῦτό τις πράττοι.
- Ciropèdia. Cap. VI. — Cambises I d'Ansham
Referències
modificaBibliografia
modifica- Xenofont. Ciropèdia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1965-2013.