Cir II de Pèrsia
rei aquemènida de Pèrsia
Cir II de Pèrsia, dit el Gran, (Media o Persis, 590-580 aC — ?, 529 aC) fou rei de Pèrsia. Fill de Cambises I d'Ansham, fou el fundador de l'Imperi Persa.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Anxan, 600 aC |
| Mort |
Sirdarià, 530 aC (69/70 anys) |
| Ocupació | Sobirà, cap militar, fundador i monarca |
 | |
Citacions
modifica- Home, quisvulla que siguis, d'onsevulla que vinguis, perquè sé tanmateix que vindràs, jo sóc Ciros, el qui ha conquerit per als perses aquest imperi. No m'envegis, doncs, aquesta mica de terra que cobreix el meu cos.[1]
- (en grec) ὦ ἄνθρωπε, ὅστις εἶ καὶ ὅθεν ἥκεις, ὅτι μὲν γὰρ ἥξεις, οἶδα, ἐγὼ Κῦρός εἰμι ὁ Πέρσαις κτησάμενος τὴν ἀρχήν, μὴ οὖν τῆς ὀλίγης μοι ταύτης γῆς φθονήσῃς ἣ τοὐμὸν σῶμα περικαλύπτει.
Alexandre. Epígraf LXIX.
- Inscripció en grec de la tomba de Cir II el Gran, documentada per Plutarc
Ciropèdia
modificaRecull de citacions de Cir II de Pèrsia, publicades per l'escriptor grec Xenofont en la Ciropèdia (s. IV aC):
- (en grec) ἐπεὶ δὲ ἔφη τὸ μὲν νόμιμον δίκαιον εἶναι, τὸ δὲ ἄνομον βίαιον,
- Ciropèdia. Llibre I, cap. II.
- El governant ha de distingir-se dels seus subordinats no portant una vida fàcil, sinó prevenint i essent amant del treball.[2]
- (en grec) ἐγὼ δὲ οἶμαι, ἔφη, τὸν ἄρχοντα οὐ τῷ ῥᾳδιουργεῖν χρῆναι διαφέρειν τῶν ἀρχομένων, ἀλλὰ τῷ προνοεῖν καὶ φιλοπονεῖν.
- Ciropèdia. Cap. VI.
- Per a infondre coratge als soldats em sembla que no hi ha res més adient que poder donar esperances als homes.[2]
- (en grec) εἴς γε τὸ προθυμίαν ἐμβαλεῖν στρατιώταις οὐδέν μοι δοκεῖ ἱκανώτερον εἶναι ἢ τὸ δύνασθαι ἐλπίδας ἐμποιεῖν ἀνθρώποις.
- Ciropèdia. Llibre I, cap. VI.
- En totes les circumstàncies l'estímul més eficaç per a l'obediència és elogiar i honorar aquell que obeeix i menysprear el desobedient.[2]
- (en grec) καὶ τοίνυν κατανοῶν περὶ τούτων ἐν πᾶσιν ὁρᾶν μοι δοκῶ τὸ προτρέπον πείθεσθαι μάλιστα ὂν τὸ τὸν πειθόμενον ἐπαινεῖν τε καὶ τιμᾶν, τὸν δὲ ἀπειθοῦντα ἀτιμάζειν τε καὶ κολάζειν.
- Ciropèdia. Llibre I, cap. VI.
- El cap ha d'ésser en tots els aspectes més ferm que no els seus comandants.[2]
- (en grec) λέγεις σύ, ἔφη, ὦ πάτερ, ὡς καὶ καρτερώτερον δεῖ πρὸς πάντα τὸν ἄρχοντα τῶν ἀρχομένων εἶναι.
- Ciropèdia. Llibre I, cap. VI.