Gaziel

escriptor i periodista català

Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964) fou un escriptor i periodista català.

Infotaula de personaGaziel
Gaziel2.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
7 d'octubre de 1887
Mort Barcelona
12 d'abril de 1964 (76 anys)
Ocupació Periodista i escriptor
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Sóc fal·lible però insubornable.[1]
  18 de juliol de 1936.
  Sant Feliu de la Costa Brava, 1963.
  • Un home mor quan deixa de comprendre.[2]
  Sant Feliu de la Costa Brava, 1963.
  • La vida es justifica per ella mateixa. No és ni bona ni dolenta: és el que nosaltres mateixos la fem.[2]
  Sant Feliu de la Costa Brava, 1963.
  • Sembla evident que la majoria dels homes no entenen la vida, de tant com se la compliquen.[2]
  Sant Feliu de la Costa Brava, 1963.
  • L'eternitat més certa és la continguda en els moments fugissers de plenitud.[2]
  Sant Feliu de la Costa Brava, 1963.
  • Per a una sensibilitat d'artista, no hi ha res pitjor que la monòtona lluita pel nostre pa de cada dia.[2]
  París 1914. Diari d’un estudiant a París, 1965.
  • Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa.[2]
  Meditacions en el desert, 1946-1953, 1974.
  • La tragèdia de Catalunya. Segons el sentit que Castella ha donat a Espanya i ha imposat a tots els pobles peninsulars, amb la sola excepció de Portugal, els catalans no som espanyols.[2]
  Meditacions en el desert, 1946-1953, 1974.
  • Espanya és essencialment antieuropea, políticament parlant.[2]
  Meditacions en el desert, 1946-1953, 1974.

ReferènciesModifica

  1. Vilanova, Francesc. «Paraules de Gaziel». Ara, 12-01-2016. [Consulta: 20 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Calvet i Pascual, Agustí (Gaziel) - Recull de citacions». Espais Escrits. [Consulta: 20 abril 2021].