Obre el menú principal

Carles Solà i Ferrando

Enginyer químic i polític valencià

Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera, 28 de novembre de 1945) és un polític i químic valencià que ocupà, entre altres càrrecs, el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l'any 1994 fins el 2002, i la conselleria del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació del govern de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006.

Infotaula de personaCarles Solà i Ferrando
Carles Solà i Ferrando (2).jpg
Carles Solà durant la inauguració del curs 2004 a la Universitat de Barcelona.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Xàtiva
28 de novembre de 1945 (73 anys)
Ocupació Enginyer químic, professor d'universitat, polític i bioquímic
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

Com a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1994 - 2002)Modifica

  • Competim amb bones universitats estrangeres amb la meitat de recursos.[1]
(en castellà) Competimos con buenas universidades extranjeras con la mitad de recursos.
  En una entrevista al diari El Mundo, 30 de setembre de 1997.
  • Em sembla escandalós que alguns polítics desconsiderin la universitat pública.[1]
(en castellà) Me parece escandaloso que algunos políticos desconsideren a la universidad pública.
  En una entrevista al diari El Mundo, 30 de setembre de 1997.
  • El problema de l'autonomia i la desconfiança és vell, del segle XI. Però els països que han triomfat són els que confien en la seva universitat, els que consideren la llibertat acadèmica com a motor d'innovació. Amb reticències, no arribem enlloc. Amb controls, on sigui necessari.[1]
(en castellà) El problema de la autonomía y la desconfianza es viejo, del siglo XI. Pero los países que han triunfado son los que confían en su universidad, los que consideran la libertad académica como motor de innovación. Con reticencias, no llegamos a ninguna parte. Con controles, adonde sea necesario.
  En una entrevista al diari El Mundo, 30 de setembre de 1997.
  • Les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat, han violat l'exercici del dret democràtic d'expressió pacífica.[2]
  Campus de la UAB, 14 de gener de 1999.
Reacció després de la càrrega policial contra uns estudiants que es manifestaven contra la visita de l'expresident espanyol José Maria Aznar al Centre Nacional de Microelectrònica situat al campus universitari.

Com a conseller del DURSI (2003 - 2006)Modifica

 
Solà, en un acte a Sant Cugat del Vallès l'any 2009.
  • Un investigador jubilat – d'entre 65 i 70 anys, amb més de 30 anys a la universitat, amb projectes europeus, bones publicacions i una important experiència docent acumulada – serà molt difícil de substituir.[3]
  En una entrevista concedida a Europa Press, 4 de febrer de 2004.
Al·legant que les jubilacions del personal investigadors havien de suplir-se amb celeritat en aquells moments.
  • Augmentar la inversió és fonamental per millorar el paper de la recerca en l'economia del país, però la inversió per si sola no garanteix resultats. La inversió en recerca ha d'anar acompanyada d'una sèrie de mesures i d'una política amb uns objectius clars.[4]
  Entrevista al butlletí Funcióprimavera de 2005.
  • Els decrets aprovats per Madrid són doblement perjudicials per als nostres interessos. En primer lloc ens allunyen de l'esperit de Bolonya perquè la majoria de països europeus ja ha optat per la via del 3+2, que també és la catalana, i el Govern espanyol, en canvi, aposta per un grau que deixa la porta oberta a titulacions de quatre anys. El més greu, però, és el fet que es trenca el principi de lleialtat institucional, perquè l'allargament innecessari del grau suposarà un cost addicional molt important per a les autonomies.[4]
  Entrevista al butlletí Funcióprimavera de 2005.
  • Estem treballant per estendre la fibra òptica a tot Catalunya i posem especial atenció en el projecte de banda ampla rural i a fer arribar també la banda ampla als polígons industrials i a les zones d'alta densitat empresarial que encara estan desateses. Posarem tots els mitjans i els recursos que calguin per situar Catalunya en l'òrbita dels països tecnològicament avançats.[4]
  Entrevista al butlletí Funcióprimavera de 2005.
En referència al controvertit Pla Bolonya.
  • És evident que cal un millor finançament per situar-nos entre els països europeus capdavanters en societat del coneixement. Encara hi ha moltes llars catalanes que no hi estan connectades.[4]
  Entrevista al butlletí Funcióprimavera de 2005.
En referència al controvertit Pla Bolonya.
  • Vam deixar clar, des del primer moment en què el Consejo de Coordinación Universitaria va posar en dubte la continuïtat de la filologia catalana, que és una titulació absolutament irrenunciable per Catalunya. Però no només estem satisfets pel manteniment dels estudis de la nostra llengua sinó també pel de la resta de llengües cooficials a l’Estat espanyol, com són l’èuscar i el gallec.[5]
  En una entrevista al butlletí d'ERCoctubre del 2005.
  • El model universitari espanyol és un model centralista i molt intervencionista que atempta directament contra l’autonomia de les universitats.[5]
  En una entrevista al butlletí d'ERCoctubre del 2005.
  • Cal que tinguin present (les empreses) que, en tant que inversió, l’esforç en R+D acaba revertint en els resultats de forma positiva mitjançant l’increment de la competitivitat i de la qualitat de la producció i, per tant, en un augment de les possibilitats de comercialització.[5]
  En una entrevista al butlletí d'ERCoctubre del 2005.

Posteriors (2007 - actualitat)Modifica

  • Ha estat molt fàcil acceptar l’oferiment que em va fer Joan Laporta ja que és l’única proposta que em convenç de totes les que es presenten a les eleccions del 28 de novembre.[6]
  En roda de premsa, 17 de novembre de 2010.
Quan es va donar a conéixer la seva presència a les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.
  • No hi ha millor escola d'independentisme que ser conseller de la Generalitat, per adonar-te realment del que pots fer.[7]
  Durant una entrevista amb el periodista Josep Cuní a 8TV., 26 d'abril de 2013.
  • Si Catalunya disposés dels recursos de l'expoliació podria fer una altra política. No dic que la fes, perquè jo crec que també en una Catalunya independent, dependrà de qui governe, es faran unes polítiques o unes altres. Això no ho discutirem. Però ara mateix, jo veig un govern que no té les eines.[7]
  Durant una entrevista amb el periodista Josep Cuní a 8TV., 26 d'abril de 2013.
  • De tot, el que més m'importa són els estudiants. Sempre han estat el meu objectiu principal.[8]
  Durant la cerimònia de reconeixement en motiu de la seva jubilació al rectorat de la UAB., 20 de maig de 2016.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Entrevista a Carles Solà» (en castellà). El Mundo, 30 setembre gener 1997. [Consulta: 2 març 2015].
  2. «Batalla campal entre policías y estudiantes que protestaban por la visita de Aznar» (en castellà). El Mundo, 14 gener 1999. [Consulta: 2 març 2015].
  3. «La Generalitat calcula que faltaran 15.000 investigadors el 2010 per envelliment del personal». Vilaweb, 4 febrer 2004. [Consulta: 10 abril 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Entrevista:Carles Solà». Funció. Generalitat de Catalunya, pàg. 21-24 [Consulta: 10 abril 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 ««Un finançament just permetria doblar les beques»». Esquerra al Govern. Esquerra Republicana de Catalunya, (octubre 2005), pàg. 7 [Consulta: 10 abril 2015].
  6. «L'exconseller Carles Solà tancarà la llista de Solidaritat» (en català). Nació Digital, 17 setembre 2010. [Consulta: 20 febrer 2010].
  7. 7,0 7,1 «Carles Solà: “La universitat catalana, que té molt bon estàndard, està corrent el risc de perdre’l”» (Vídeo) (en català). 8TV, 26 abril 2013. [Consulta: 2 març 2015].
  8. «Companys, amics i estudiants reten homenatge a l'exrector Carles Solà» (en català). Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, 20 maig 2016. [Consulta: 18 juliol 2016].