Carles Rahola i Llorens
historiador i escriptor català (1881-1939)
Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 28 de juny de 1881 – Girona, 15 de març de 1939) ffou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí. Va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939.
 Monument a Carles Rahola (Girona) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Cadaqués (Alt Empordà), 28 de juny de 1881 |
| Mort |
Girona, 15 de març de 1939 (57 anys) |
| Ocupació | Historiador, escriptor, periodista i polític |
 | |
Citacions
modificaEls tres escrits
modificaRecull de citacions dels tres articles esmentats en la sentència de les autoritats franquistes que el condemnava a mort:
Refugis i jardins (1938)
modificaArticle publicat al diari gironí L'Autonomista, publicat el 8 de febrer de 1938:
- S'acabarà un dia, tard o aviat, la guerra interminable: s'acabarà amb la victòria de l'Espanya republicana i democràtica, germana de França i de tots aquells altres pobles que senten, per damunt de tot, la dignitat d'ésser lliures.[1]
- Hom tornarà a construir en aquesta “terra de gestes i beutat” que és Girona Immortal, nous Jardins de la infància, sense plànyer-hi res per als infants… i per aquells altres infants que són els vellets.[1]
- Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts. Hi haurà uns llibres a mà per als més grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recordarà de tant en tant aquesta nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar més...[1]
L'heroisme (1938)
modificaArticle publicat al diari gironí L'Autonomista, publicat el 6 d'agost de 1938:
- Els soldats del kàiser són empesos fora del sòl sagrat de la dolça França; demà seran foragitats de la Bèlgica màrtir. L'heroisca petita nació tornarà a ésser senyora dels seus destins en la pau i el treball. Les cases destruïdes per la docta barbàrie alemanya seran reconstruïdes.[1]
- La pau —una pau vigilant i forta— regnarà novament en el poble per sempre més admirable que ha sabut fer a la dignitat humana el més gran dels sacrificis.[1]
- Amb els mateixos procediments, els alemanys, junt amb els italians, es dediquen avui a la destrucció metòdica, científica i sistemàtica de Catalunya i les altres terres germanes. I avui, com ahir, la nostra esperança d'alliberament és ferma i fervorosa. Els invasors seran foragitats de Catalunya, com ho foren de la pacífica Bèlgica, i la nostra terra tornarà a ésser, sota la República, en la pau i el treball, senyora de la seva llibertat i els seus destins.[1]