Aspàsia de Milet
Aspàsia de Milet (grec antic: Ἀσπασία) (Milet, 470 aC - Atenes, 400 aC) (en grec: Ἀσπασία) fou una mestra de retòrica i logògrafa milèsia.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Milet, 470 aC |
| Mort |
Atenes (Grècia), 400 aC (69/70 anys) |
| Ocupació | Retòrica, filòsofa, oradora i escriptora |
 | |
Citacions
modifica- Tu, dona, vols tenir el millor home, i tu, Xenofont, vols tenir l'esposa més perfecta. Per tant, si no aconseguiu ser el millor home i la millor dona que existeixin en la terra, certament sempre cercareu amb gran insistència el que vosaltres considereu el millor, és a dir, tu estar casat amb la millor de les dones i ella estar casada amb el millor dels homes.[1]
Xenofont. Mem. II. 6. 36.
Citacions sobre Aspàsia
modifica- En tota argumentació, és necessari utilitzar la inducció o el sil·logisme. La inducció es aquella forma de raonament per la qual es mira de fer acordar per l'interlocutor certes proposicions evidents, per fer convenir amb una altra proposició dubtosa, per l'analogia que ofereix amb les que hi ha precedentment acordades. Es així que Sòcrates, en un diàleg d'Esquines, el seu deixeble, fa raonar Aspàsia.[2]
- Xenofont. Mem. II. 6. 36. — Ciceró
- Alguns son de la opinió de que Pèricles es va apropar a Aspàsia per ser dona sàvia i de gran disposició per al govern, doncs el mateix Sòcrates, va freqüentar casa seva i d'altres que la van tractar portaven les seves dones per que la escoltessin.[3]
- «Pèricles», a Vides Paral·leles, 24.3. — Plutarc
- Fou una jove bella, independent, brillantment enginyosa, capaç de mantenir una conversa amb les millors ments de Grècia, i de discutir i il·luminar qualsevol tipus de tema amb el seu marit.[4]
- (en anglès) Was a beautiful, independent, brilliantly witty young woman capable of holding her own in conversation with the best minds in Greece and of discussing and illuminating any kind of question with her husband.
- Pericles of Athens and the Birth of Democracy, 1991. — Donald Kagan
- La ignorància sobre la vida d'Aspàsia és una mostra del nostre desconeixement sobre la vida de totes les dones de l'Antiga Grècia.[5]
- (en anglès) Our ignorance of Aspasia's life course is emblematic of our ignorance of the lives of all women in fifth-century Hellas.
- Aspasia of Miletus and Her Biographical Tradition, 1995. — Madeleine M. Henry
- Aspàsia estaria defenent una democràcia i una serie d'igualtats no desitjades segons Plató, però en part conquistades per ella [...] essent dona no vivia al gineceu, sinó que participava en les reunions com a interlocutora.[6]
- (en anglès) Our ignorance of Aspasia's life course is emblematic of our ignorance of the lives of all women in fifth-century Hellas.
- Filosofía, cultura y diferencia sexual, 2001. — Rubí de María Gómez
Referències
modifica- ↑ Ciceró, Sobre la invenció. I, 31, 51
- ↑ Ciceró, Sobre la invenció. 2, I, 31
- ↑ Plutarc; Riba, 1927.
- ↑ [[#CITEREFKagan1991|Kagan, 1991]], p. 182.
- ↑ Henry, 1995, p. 9.
- ↑ de María Gómez, 2001, p. 53.
Bibliografia
modifica- de María Gómez, Rubí. Filosofía, cultura y diferencia sexual. Hidalgo, Michóacan, Méx.: Plaza i Valdés, 2001. ISBN 9789688568439.
- Kagan, Donald. Pericles of Athens and the birth of democracy. Nova York: Free Press, 1991. ISBN 0-684-86395-2.
- Henry, Madeleine M. Aspasia of Miletus and Her Biographical Tradition. Oxford University Press, 1995. ISBN 0195358651.
- Plutarc; Riba, Carles (trad.). Vides paral·leles. IV. Barcelona: Bernat Metge, 1927.